El nostre futur \u00e9s urb\u00e0. Quan es van llan\u00e7ar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, es va predir que el 2050 dos ter\u00e7os de la poblaci\u00f3 mundial viuran en ciutats. La urbanitzaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 demogr\u00e0fica, espacial, econ\u00f2mica, ambiental i sociocultural de les societats, a trav\u00e9s de l’augment i el moviment de la poblaci\u00f3; la transici\u00f3 dels mitjans de subsist\u00e8ncia agraris a les economies monet\u00e0ries basades en el comer\u00e7, els serveis o la ind\u00fastria; augmentar la dist\u00e0ncia entre els llocs on s’extreuen, es consumeixen i es gestionen els recursos per malbaratar-los; l’expansi\u00f3 dels assentaments i l’aglomeraci\u00f3 de persones i infraestructures; la transici\u00f3 de les relacions i identitats \u00e8tnico-familiars a les socialitats heterog\u00e8nies i cosmopolites (Satterthwaite i Tacoli, 2003; Jenkins, 2013; Nacions Unides, 2018). Aquests processos van succeir gradualment al llarg de la hist\u00f2ria de la humanitat, des de l’inici de la producci\u00f3 agr\u00edcola i la sedentaritzaci\u00f3, consolidant-se durant la Revoluci\u00f3 Industrial. A mitjan segle passat va comen\u00e7ar la dram\u00e0tica acceleraci\u00f3 de la urbanitzaci\u00f3 de les societats en l’anomenat “Sud Global”, partint de ciutats ancestrals i colonials, que es van convertir en capitals dels nous estats independents i van cr\u00e9ixer exponencialment, i dels centres urbans que van acollir l’\u00e8xode rural produ\u00eft per les lluites d’alliberament nacional, els programes socioecon\u00f2mics d’ajust estructural i l’obertura global a l’economia de mercat. Per aix\u00f2 se’ns considera que vivim en la “revoluci\u00f3 urbana” (Lefebvre, 1970). Al continent afric\u00e0, els processos d’urbanitzaci\u00f3 s’han produ\u00eft en contextos hist\u00f2rics i geogr\u00e0fics espec\u00edfics, de manera que, encara que similars a ciutats de tot el m\u00f3n, els centres urbans africans exhibeixen caracter\u00edstiques peculiars resultants de llegats colonials, pr\u00e0ctiques neoliberals d’extractivisme i industrialitzaci\u00f3 limitada (Fay i Opal, 2000; Anderson et al, 2013). L’augment accelerat de les poblacions urbanes, la informalitat i la migraci\u00f3 circular, la interdepend\u00e8ncia amb els territoris rurals adjacents, les relacions socials impregnades de ruralitat i les formes h\u00edbrides de governan\u00e7a entre autoritats consuetudin\u00e0ries i institucionals caracteritzen aquests processos d’urbanitzaci\u00f3 (Pieterse i Parnell, 2014; Pieterse, 2017). No obstant aix\u00f2, l’estudi de la formaci\u00f3 i desenvolupament de les ciutats va sorgir formalment dels fen\u00f2mens d’urbanitzaci\u00f3 observats a Europa i Am\u00e8rica del Nord a partir del segle XVIII. Al segle XIX van ser el resultat de la industrialitzaci\u00f3 i el creixement econ\u00f2mic, l’\u00e8xode rural i l’aparici\u00f3 de la burgesia i el proletariat com a noves classes socials. La urbanitzaci\u00f3 euroamericana s’ha pres com a paradigma del “desenvolupament” urb\u00e0 i la “modernitat”, i la racionalitat, l’efici\u00e8ncia i, m\u00e9s recentment, el desenvolupament “verd” i “intel\u00b7ligent” s’han convertit en condicions per a l'”\u00e8xit” urb\u00e0 en comparaci\u00f3 amb la “resta del m\u00f3n” (Robinson, 2006). Aquest eurocentrisme, basat en la difer\u00e8ncia, la separaci\u00f3 i la jerarquitzaci\u00f3, es va materialitzar en sup\u00f2sits normatius sobre “altres ciutats” com a llocs problem\u00e0tics de caos i frac\u00e0s, rebutjant les seves caracter\u00edstiques intr\u00ednseques, els desenvolupaments alternatius i les modernitats originals (Simone, 2004). La sociologia urbana positivista va intentar formular teories generalitzables i predir desenvolupaments futurs per a les societats urbanes, utilitzant models matem\u00e0tics i an\u00e0lisis estad\u00edstiques per comprovar hip\u00f2tesis (Koch i Latham, 2017, eds.). Aquest enfocament quantitatiu de les ciutats com a xarxes d’infraestructura, burocr\u00e0cia i tecnologia descuida les seves dimensions qualitatives, sensorials i viscudes; ignora les forces estructurals que donen forma a les ciutats \u2013capital, classe i pol\u00edtica\u2013 en els seus contextos territorials i hist\u00f2rics, i els seus productes de fragmentaci\u00f3 i jerarquitzaci\u00f3 espacial i injust\u00edcia social, especialment per als habitants pobres i les minories \u00e8tniques (Mbembe i Nuttal, 2004; Koch i Latham, 2017, eds.). Per\u00f2 en veure les ciutats com a resultat d’interaccions econ\u00f2miques i institucionals, tamb\u00e9 s’ignoren altres tipus de divisi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la classe \u2013com la ra\u00e7a, la religi\u00f3 i el g\u00e8nere\u2013 i es devaluen les iniciatives dels urbanites que co-creen la ciutat, vistes com a v\u00edctimes de forces estructurals; La governan\u00e7a formal \u00e9s nom\u00e9s una faceta de la vida urbana, ja que les xarxes informals d’interacci\u00f3 tenen un paper clau en la prestaci\u00f3 de serveis, la resoluci\u00f3 de problemes i la creaci\u00f3 d’oportunitats (Simone, 2004). A m\u00e9s, les societats anteriorment colonitzades no es poden entendre completament sense abordar els impactes del colonialisme, especialment en termes de producci\u00f3 i difusi\u00f3 de coneixement. Aix\u00ed, els estudiosos urbans contemporanis afirmen que les “altres ciutats” s\u00f3n igualment v\u00e0lides per forjar la teoria urbana, ja que a cada ciutat s’observen trets comuns d’urbanitzaci\u00f3 i globalitzaci\u00f3, a diferents nivells i escales (Robinson, 2006). Els planificadors urbans interdisciplinaris proposen comparacions horitzontals en lloc de jerarquies verticals per comprendre els motors de la (trans)formaci\u00f3 urbana: com les ciutats s\u00f3n fetes i experimentades pels seus habitants en les seves vides materials, en els seus significats subjectius i interaccions col\u00b7lectives; amb els seus reptes diaris i les estrat\u00e8gies que defineixen per superar-los (Myers, 2001; Parnell i Pieterse, 2016; Patel, 2016). Aquesta cr\u00edtica q\u00fcestiona models, teories i m\u00e8todes de recerca ex\u00f2gens que no s’adapten a contextos de governan\u00e7a fr\u00e0gil, irregularitat de dades, grans necessitats humanes i seguretat inestable de moltes ciutats globals. Els m\u00e8todes col\u00b7laboratius, interdisciplinaris, comparatius i mixtos de coproducci\u00f3 de coneixement poden abastar les complexes dimensions quantitatives i qualitatives de la ciutat i construir ponts entre acad\u00e8mics, responsables pol\u00edtics, professionals i urbanites, per estimular el desenvolupament urb\u00e0 positiu. Les veus no acad\u00e8miques del cinema, l’art, la fotografia, el periodisme i la literatura haurien de ser acceptades com a v\u00e0lides per analitzar, teoritzar i comunicar la ciutat. Els acad\u00e8mics-activistes contemporanis advoquen per la “descolonitzaci\u00f3” de la investigaci\u00f3 cient\u00edfica, passant de l'”extractivisme” acad\u00e8mic a la col\u00b7laboraci\u00f3, conscients de les din\u00e0miques de poder entre investigadors i participants i dels productes cient\u00edfics convencionals que les reforcen (Parnell i Oldfield, 2014, Eds.; Gubrium i Harper, 2016; Marrengane i Croese, 2020, eds.). Un exemple d’aquesta cr\u00edtica \u00e9s la construcci\u00f3 de l’urbanisme meridional, formulada per acad\u00e8mics del Centre Afric\u00e0 de Ciutats de la Universitat de Ciutat del Cap (Pieterse, 2015; Schindler, 2017), basada en la r\u00e0pida urbanitzaci\u00f3 dels continents afric\u00e0 i asi\u00e0tic: les teories fonamentades i els experiments metodol\u00f2gics interdisciplinaris amb eines participatives i propostes end\u00f2genes s\u00f3n crucials per produir coneixement \u00fatil per al desenvolupament urb\u00e0 i la sostenibilitat. Altres construccions descolonials com el coneixement ind\u00edgena (Owusu-Ansah i Mji, 2013) i la recerca relacional (Gerlach, 2018) vinculen la producci\u00f3 de coneixement a contextos hist\u00f2rico-culturals espec\u00edfics, rebutgen la “neutralitat objectiva” del positivisme euroc\u00e8ntric i argumenten que el coneixement tamb\u00e9 \u00e9s experiencial i col\u00b7lectiu. Aquestes construccions q\u00fcestionen la teoria urbana dominant i s\u00f3n \u00fatils per analitzar cr\u00edticament les ciutats. En aquest marc te\u00f2ric, aquest panell pret\u00e9n convidar a la discussi\u00f3 dels enfocaments descolonials dels estudis urbans al continent afric\u00e0, que analitzen fen\u00f2mens i processos espacials, socials, econ\u00f2mics, ambientals o pol\u00edtics de la urbanitzaci\u00f3 contempor\u00e0nia, a trav\u00e9s de diversos conceptes te\u00f2rics i pr\u00e0ctiques metodol\u00f2giques.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
La urbanitzaci\u00f3 \u00e9s un proc\u00e9s de transformaci\u00f3 demogr\u00e0fica, econ\u00f2mica, ambiental, espacial i sociocultural de les societats. Al continent afric\u00e0, els contextos hist\u00f2rico-geogr\u00e0fics espec\u00edfics d’aquests processos han donat lloc a centres urbans amb caracter\u00edstiques particulars. No obstant aix\u00f2, els estudis urbans han pres les ciutats euroamericanes com a paradigmes de “desenvolupament” urb\u00e0 i “modernitat”, rebutjant caracter\u00edstiques intr\u00ednseques i modernitats alternatives d’altres geografies, concretament africanes. Aix\u00ed, els urbanistes contemporanis han reivindicat aquestes “altres ciutats” no nom\u00e9s com a igualment v\u00e0lides, sin\u00f3 sobretot necess\u00e0ries per forjar i expandir la teoria urbana. Aquesta cr\u00edtica q\u00fcestiona models, teories i metodologies de recerca importades de contextos euroamericans, poc adequats als contextos de les ciutats globals. Aix\u00ed, aquest panell convida a la discussi\u00f3 d’aproximacions descolonials als fen\u00f2mens i processos urbans del continent afric\u00e0, a trav\u00e9s de diversos conceptes te\u00f2rics i pr\u00e0ctiques metodol\u00f2giques.<\/p>\n","protected":false},"author":61,"featured_media":2619,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3668","panel","type-panel","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3668","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/61"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3668\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5347,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3668\/revisions\/5347"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2619"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3668"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3668"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}