{"id":3677,"date":"2024-06-12T20:21:53","date_gmt":"2024-06-12T18:21:53","guid":{"rendered":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/panel\/respostes-africanes-al-multilinguisme-a-lafrica-desafiaments-reptes-i-oportunitats\/"},"modified":"2024-08-09T13:18:10","modified_gmt":"2024-08-09T11:18:10","slug":"respostes-africanes-al-multilinguisme-a-lafrica-desafiaments-reptes-i-oportunitats","status":"publish","type":"panel","link":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/panell\/respostes-africanes-al-multilinguisme-a-lafrica-desafiaments-reptes-i-oportunitats\/","title":{"rendered":"17. Respostes africanes al multiling\u00fcisme a l’\u00c0frica: desafiaments, reptes i oportunitats"},"content":{"rendered":"\n

EL MULTILING\u00dcISME A \u00c0FRICA: REALITATS, REPTES I OPORTUNITATS El multiling\u00fcisme a \u00c0frica \u00e9s din\u00e0mic i divers. Varia entre regions i pa\u00efsos, \u00e0rees rurals i centres urbans, comunitats \u00e8tniques i ling\u00fc\u00edstiques, i entre generacions. Les migracions (trans)nacionals i les m\u00faltiples situacions de contacte ling\u00fc\u00edstic augmenten la complexitat de les realitats multiling\u00fces. En aquest panell, es pot estudiar com s’estableixen les normes comunicatives que afecten els codis copresents (lingua franques, lleng\u00fces vehiculars, codis urbans, etc.), els fen\u00f2mens de contacte i canvi de codi, aix\u00ed com el paper que tenen les lleng\u00fces des del punt de la indexicalitat social i \u201cl’efici\u00e8ncia comunicativa\u201d (Ambadiang 2003). Interessa reflexionar, des de la teoria i la pr\u00e0ctica, sobre les m\u00faltiples dimensions del multiling\u00fcisme afric\u00e0 interpretables en termes d\u201fescala o abast, aix\u00ed com de disposici\u00f3 o capacitat d\u201fadaptaci\u00f3 general, considerada comuna als africans, id\u201f\u00fas de lleng\u00fces concretes en situacions espec\u00edfiques (Fardon i Furniss 1993).<\/p>\n\n

REFLEXIONS TE\u00d2RIC-METODOL\u00d2GIQUES Partint de l’anterior, podem reflexionar sobre propostes anal\u00edtiques recents que s’articulen al voltant de conceptes com ara els repertoris ling\u00fc\u00edstics (L\u00fcpke & Storch 2013), pr\u00e0ctiques transling\u00fces (Garc\u00eda & Wei 2014), racialitzaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica, (des)invenci\u00f3 de lleng\u00fces (Makoni & Pennycook 2007), provincialitzaci\u00f3 del llenguatge (Canut 2021). Aix\u00ed mateix, es pot abordar el multiling\u00fcisme afric\u00e0 des de la gesti\u00f3 de les lleng\u00fces a l’espai p\u00fablic, els mitjans de comunicaci\u00f3 i les xarxes socials. Tot aix\u00f2 posa l’enfocament a l’espai local i als parlants com a agents situats de la seva pr\u00f2pia activitat comunicativa, que es tradueix, aix\u00ed mateix, en una planificaci\u00f3 ling\u00fc\u00edstica a nivell subestatal (cf. grups de W’App de discussi\u00f3 sobre q\u00fcestions ling\u00fc\u00edstiques entre parlants (llecs). Es tractaria de mostrar la necessitat de realitzar estudis centrats en l’\u00e0mbit local, incloent-hi acostaments etnogr\u00e0fics (Esene Agwara 2020), i d’adequar les teories, eines i metodologies ling\u00fc\u00edstiques a les especificitats africanes (Mufwene 2020) i, potser, fins i tot replantejar-les.<\/p>\n\n

POL\u00cdTIQUES LING\u00dc\u00cdSTIQUES I JERARQUIES ENTRE LLENG\u00dcES Quan diverses lleng\u00fces coexisteixen en un sol espai, el m\u00e9s probable \u00e9s que la seva relaci\u00f3 estigui condicionada per relacions de poder, associades a diverg\u00e8ncies d’estatus, reconeixement i prestigi (Bolekia Bolek\u00e1 2001; Mufwene 2020; Schlumpf 2024). D’especial manera, les asimetries ling\u00fc\u00edstiques es materialitzen quan s’oposen lleng\u00fces oficials a altres de no oficials i entre lleng\u00fces europees\/(ex)colonials i lleng\u00fces aut\u00f2ctones. Ara b\u00e9, la posici\u00f3, els usos i les funcions de cada llengua varien segons les circumst\u00e0ncies comunicatives concretes (Banda 2020).Recentment, es discuteix l’\u00e0mplia abs\u00e8ncia de les lleng\u00fces africanes en les pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques de molts pa\u00efsos, com a resultat d’hegemonies hist\u00f2riques i ideologies euroc\u00e8ntriques (Bamgbose 2000; Dambala Jillo et al. 2020). \u00c9s q\u00fcestionable si continua sent v\u00e0lid aportar el multiling\u00fcisme de les societats africanes com a argument en contra de l’oficialitat de les lleng\u00fces aut\u00f2ctones, donant prefer\u00e8ncia a les lleng\u00fces europees com a alternatives unificadores (Zeleza 2006: 20). Resultaria oport\u00fa reflexionar sobre noves pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques menys monoling\u00fces i hegem\u00f2niques, pol\u00edtiques ling\u00fc\u00edstiques bottom-up (Webb 2009) i la necessitat (o no) d’introduir les lleng\u00fces africanes als sistemes educatius. A m\u00e9s d’entroncar amb la cultura, moltes d’aquestes q\u00fcestions estan lligades a la identitat col\u00b7lectiva i la seva relaci\u00f3 amb la identitat individual, donant peu a replantejar la rellev\u00e0ncia de la unitat ling\u00fc\u00edstica per a una naci\u00f3.<\/p>\n\n

LLENG\u00dcES A L’\u00c0FRICA I EUROCENTRISME Entenem l’eurocentrisme com una actitud que fa d’Europa el centre d’una visi\u00f3 del m\u00f3n i la situa aix\u00ed al nivell m\u00e9s alt d’una jerarquia on l’altre geogr\u00e0fic i cultural apareix subordinat o inferior (Wintle 2021). En termes ling\u00fc\u00edstics, aix\u00f2 significa que les lleng\u00fces europees es consideren superiors davant de les lleng\u00fces africanes, cosa que es veu en el nacionalisme ling\u00fc\u00edstic de l’\u00e8poca colonial i troba certa continu\u00eftat, en temps de la globalitzaci\u00f3, en l’imperialisme ling\u00fc\u00edstic. Des d’un punt de vista te\u00f2ric, seria interessant reflexionar sobre discursos antihegem\u00f2nics, que, sense pretendre-ho i sovint sense tenir-ne consci\u00e8ncia, poden reproduir idees essencials sobre les lleng\u00fces i la seva relaci\u00f3 amb la identitat i la cultura. En un altre pla, l’eurocentrisme tamb\u00e9 predomina en la ling\u00fc\u00edstica en el sentit que s’utilitzen conceptes, teories i terminologies que s’han creat a Occident per descriure realitats socioling\u00fc\u00edstiques alienes (lleng\u00fces maternes, dialectes, parlant nadiu, biling\u00fcisme, etc.). Caldria replantejar aquests conceptes des del context pr\u00f2piament afric\u00e0. Finalment, l’eurocentrisme tamb\u00e9 s’observa en denominacions d’\u00e0rees ling\u00fc\u00edstiques (per exemple, \u00c0frica franc\u00f2fona) i en afiliacions de lleng\u00fces criolles (per exemple, el f\u00e0 d’amb\u00f4 a Guinea Equatorial com a crioll de base portuguesa) (Mufwene 2020: 293). <\/p>\n\n

IDEOLOGIES LING\u00dc\u00cdSTIQUES I RELACIONS ENTRE LLENGUA I IDENTITAT En contextos multi\u00e8tnics, es creen complexes relacions entre lleng\u00fces, identitats i afiliacions \u00e8tniques. La necessitat de comunicar-se i la preocupaci\u00f3 per mantenir i\/o fer visible la pr\u00f2pia cultura i identitat, no sempre concorden; poden provocar circumst\u00e0ncies conflictives i fan necess\u00e0ria una \u201cconsci\u00e8ncia de la interculturalitat\u201d (Ambadiang 2003). Les ideologies, les actituds i les representacions ling\u00fc\u00edstiques influeixen en l’\u00fas, la valoritzaci\u00f3 i la transmissi\u00f3 intergeneracional de les lleng\u00fces. En especial, les lleng\u00fces patrimonials o aut\u00f2ctones, encara que no tinguin estatus oficial ni serveixin per a la comunicaci\u00f3 supraregional, constitueixen elements crucials en les identitats individuals i col\u00b7lectives (Bituga-Nchama & Nv\u00e9-Ndumu 2021; Cobbinah 2020).La identitat cultural d’un poble tamb\u00e9 es reflecteix en la producci\u00f3 liter\u00e0ria. Fora de l’\u00c0frica arab\u00f2fona, continuen predominant les literatures en lleng\u00fces ex\u00f2genes, malgrat que no constitueixen les primeres lleng\u00fces de la majoria de la poblaci\u00f3 (Zeleza 2006). Tamb\u00e9 hi ha, per\u00f2, crides a favor de literatures africanes en lleng\u00fces africanes (cf. Ngugi wa Thiong’o 1986). Pel que fa a aix\u00f2, confrontar l’esfor\u00e7 de comunitats ling\u00fc\u00edstiques per donar visibilitat a les seves lleng\u00fces amb la plasticitat comunicativa (multiling\u00fce) que caracteritza els seus membres pot ajudar a afinar l’estudi dels condicionaments necess\u00e0riament situats d’aquestes actituds, que poden ser de naturalesa ideol\u00f2gica, tecnol\u00f2gica (acc\u00e9s a l’escriptura i difusi\u00f3), aix\u00ed com simb\u00f2lica i econ\u00f2mica (llengua com a capital)<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Sense cap dubte, el multiling\u00fcisme no constitueix una excepci\u00f3, sin\u00f3 la regla a les societats africanes, i s’observa en diferents nivells: social, comunitari i individual. De fet, \u00c0frica, i d’especial manera l’\u00c0frica subsahariana, es coneix com una de les \u00e0rees geogr\u00e0fiques de m\u00e9s complexitat i diversitat ling\u00fc\u00edstiques a tot el m\u00f3n. Aquesta diversitat ling\u00fc\u00edstica comporta, a m\u00e9s, un dinamisme enorme que no nom\u00e9s es manifesta en la tend\u00e8ncia a barrejar lleng\u00fces, sin\u00f3 tamb\u00e9 que un dels efectes de la barreja \u00e9s l’aparici\u00f3 de codis nous. El multiling\u00fcisme i, associat a ell, el multiculturalisme s\u00f3n, per tant, caracter\u00edstiques centrals de les realitats socioculturals africanes. Aquest multiling\u00fcisme afric\u00e0 es pot valorar com a recurs i font de riquesa, per\u00f2 tamb\u00e9 es pot interpretar com a repte, desafiament o problema (Wolff 2016; Wolff 2018). En aquest panell volem abordar el multiling\u00fcisme a \u00c0frica des de diferents angles tem\u00e0tics, postulats te\u00f2rics i perspectives hist\u00f2riques i geogr\u00e0fiques. Junts volem reflexionar sobre els desafiaments i els reptes de naturalesa tant te\u00f2rica com pr\u00e0ctica, per\u00f2 tamb\u00e9 sobre les oportunitats i els avantatges que pot presentar el multiling\u00fcisme per al continent, per a diferents regions, pa\u00efsos, ciutats o comunitats. Les propostes poden emmarcar-se o inspirar-se en diferents disciplines ling\u00fc\u00edstiques (socioling\u00fc\u00edstica, ling\u00fc\u00edstica de contacte, dialectologia, an\u00e0lisi del discurs, glotopol\u00edtica, etc.), per\u00f2 tamb\u00e9 formular-se des d’enfocaments filol\u00f2gics m\u00e9s amplis (p. ex. mitjans i comunicaci\u00f3, literatura) o des de disciplines ve\u00efnes que puguin aportar alguna cosa a la tem\u00e0tica del panell. Com a refer\u00e8ncia, es proposen les entrades seg\u00fcents.<\/p>\n","protected":false},"author":85,"featured_media":0,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3677","panel","type-panel","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3677","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/85"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3677\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5500,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3677\/revisions\/5500"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3677"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3677"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}