DELIMITACI\u00d3 DEL TEMA La pres\u00e8ncia de l’element mort en la literatura africana de parla portuguesa, m\u00e9s precisament com a element real que s’adhereix al s\u00edmbol metaf\u00f2ric, crida l’atenci\u00f3 en la literatura mo\u00e7ambicana. Hi toquen diversos autors, entre ells, Virg\u00edlio de Lemos, Jos\u00e9 Craveirinha, Eduardo White, Carlos Patraquim, per citar-ne alguns. Cal esmentar el poeta i prosista Nelson Sa\u00fate (1993, 1999, 2000, 2007) que, com sost\u00e9 la professora Carmen Luc\u00eda Tind\u00f3 Ribeiro Secco, crea una “”est\u00e8tica de Thanatos’, portant els morts als seus versos” (Secco, apud Dopcke, 1998, p. 223), dir\u00edem que, en vida, amb la delicadesa i la for\u00e7a de la literatura que crea la ret\u00f2rica de la mort dels “anys d’una il\u00b7lusi\u00f3 destru\u00efda davant dels nostres ulls per les mans com la nostra. Anys d’una gran quimera (…) anys de mort, de viol\u00e8ncia” (Sa\u00fate, 2000, p. 141). A partir d’aquesta narrativa de supervivents modelada sobre el tema de la mort, el panell LLETANIES DE VIDA: EST\u00c8TICA DE LA MORT, REAL I SIMB\u00d2LICA, EN LA LITERATURA MO\u00c7AMBIQUESA es revela com un estudi de i sobre les escarificacions socials, hist\u00f2riques, liter\u00e0ries i, per tant, sobre la viol\u00e8ncia real i simb\u00f2lica en la literatura mo\u00e7ambicana. Hi trobem “un deambular per la hist\u00f2ria recent d’un pa\u00eds nouvingut al m\u00f3n i de persones que no s’han deslligat de l’estat de fantasmes” (Couto, apud SA\u00daTE, contra capa, 2007) en el pla literari, perqu\u00e8 la literatura i la hist\u00f2ria, la sociologia i la literatura, per exemple, no tracten objectes diferents, tracten els mateixos objectes, sin\u00f3 d’una manera diferent, la paraula. Aix\u00ed, dialogant amb Ana Mafalda Leite (1998), la paraula africana presenta “El conflicte entre el m\u00f3n tradicional i el m\u00f3n urb\u00e0, entre els valors m\u00edtics de la cultura camperola i la freda racionalitat dels esdeveniments b\u00e8l\u00b7lics, caracteritzats per la sofisticada tecnologia de la guerra” (Leite, 1998, p. 41), o millor dit, de les guerres viscudes en l’espai mo\u00e7ambiqu\u00e8s. En les obres, els poetes permeten recuperar, a trav\u00e9s de les icones de les guerres, la viol\u00e8ncia real i simb\u00f2lica, les escarificacions socials que pateix Mo\u00e7ambic, i tamb\u00e9 despertar la consci\u00e8ncia del subjecte objectivat pels termes de la veritat sobre el sistema colonial: violent, opressiu i nefast, amb paraules sorprenents i un llenguatge refinat en el sentit del cre\u00efble, des del “marge de silenci” que revela les atrocitats de la vida: “La mare va besar la p\u00f3lvora\/ en el somriure mort del seu fill.\/ Es va treure la capulana i el va cobrir.\/\/ I despr\u00e9s va vestir les ll\u00e0grimes” (Sa\u00fate, 2004, p. 596). L’ESTAT DE LA Q\u00dcESTI\u00d3 La literatura mo\u00e7ambicana produ\u00efda als anys 80 presenta l’impuls literari de la mort, tradueix una literatura de den\u00fancia, ja que, “L’autenticitat d’un poble sotm\u00e8s f\u00edsica i culturalment”, (Cosme, apud Ferreira, 1976, p\u00e0g. 289), visible, aqu\u00ed, en el signe de la literatura de Thanatos es transmet, segons Leonel Cosme, de l’\u00fanica manera possible: “la revolta, a la qual un cert realisme literari va arribar a donar una forma m\u00e9s sensible”. El present estudi pret\u00e9n delimitar la pres\u00e8ncia d’escriptors mo\u00e7ambiquesos el tema dels quals sobre la mort \u00e9s tamb\u00e9 una po\u00e8tica dels supervivents, ja que s\u00f3n escriptors de confessions clandestines, creadors d’una literatura de den\u00fancia, impresa en el s\u00edmbol de la mort. Es tracta de creacions que ens porten a entendre els moments hist\u00f2rics i socials que van viure els s\u00fabdits africans durant la dominaci\u00f3 dels colonitzadors. Aix\u00f2 es deu al fet que, en di\u00e0leg amb (Ricciardi, 1971, p\u00e0g. 80), entenem que “l’escriptor \u00e9s, per tant, un creador, per\u00f2, al mateix temps, la seva obra est\u00e0, tota immersa en el record hist\u00f2ric que l’origina”: una literatura que revela els problemes i dificultats que, al llarg dels anys 80, van passar els mo\u00e7ambicans. En aquest sentit, la nostra mirada sobre els textos de poetes i prosistes ser\u00e0 clara, com a acci\u00f3 i pas d’aflu\u00e8ncia de l’hist\u00f2ric al social i, d’aquest \u00faltim, al literari, a trav\u00e9s del coneixement que ens proporciona la sensibilitat ling\u00fc\u00edstica i la creaci\u00f3 est\u00e8tica, ja que, “aprehenem en el conjunt la seva pr\u00f2pia bellesa” (Candido, 2006, p. 30), perqu\u00e8, “Hi ha en aquestes hist\u00f2ries, morts que no troben la Mort, homes de dol perpetu que nom\u00e9s visiten la vida en cerim\u00f2nies f\u00fanebres” (Couto, apud Sa\u00fate, contra capa, 2007). Els textos desperten a la trama tr\u00e0gica que sondeja l’hum\u00e0 com a etern protagonista: la mort. Els autors tracen l’enigma inaccessible del misteri existencial, tracen els camins del mateix i sempre transe\u00fcnt, la mort que postula i proposa els esdeveniments que sostenen el temps i la narraci\u00f3 com a impulsos originals de l’exist\u00e8ncia final. Un problema que es revela al lector a trav\u00e9s de la prosa, gaireb\u00e9 sempre po\u00e8tica, i la poesia concisa i objectiva, com a s\u00edmbol del binarisme: poetes i subjectes africans units en la literatura que enumeren la mort com a motiu i el motiu com a personificaci\u00f3 d’homes v\u00edctimes de viol\u00e8ncia real. Des d’una perspectiva antropol\u00f2gica, el poeta, actor social, anima els seus artefactes com a productes culturals, creant imatges que desperten el silenci reduplicant el poder del simbolisme: l’oposici\u00f3 i el conflicte com a comprom\u00eds pol\u00edtic-literari. En aquesta compulsi\u00f3 hist\u00f2rica, rescata les paraules de les runes del temps i la mem\u00f2ria per investigar l’insondable, traduint “el Mo\u00e7ambic esdevenint d’una manera excepcionalment compromesa amb els fets del m\u00f3n real”. I, des de llavors, hi ha hagut una dualitat urgent, perqu\u00e8, com afirma Pires Laranjeira, “Els homes que escriuen s\u00f3n els mateixos que pensen i els que polititzen. I ho fan en portugu\u00e8s, domesticant la llengua segons les seves virtualitats i finalitats, creant literatures nacionals en una llengua internacional” (Laranjeira, 1992, p. 14).<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El tema de la mort \u00e9s elaborat i discutit exhaustivament per innombrables fil\u00f2sofs i poetes de totes les nacions i de tots els temps; No obstant aix\u00f2, els poetes africans de parla portuguesa desperten tamb\u00e9 en nosaltres la reflexi\u00f3 que, des del silenci que les paraules erigeixen en el patrimoni de l’\u00e9sser, com una lletania que escolta instints, quan mina de la vida, la paraula roman en el viatge inexorable del final? Des de les din\u00e0miques internes, reals o simb\u00f2liques de la mort, els poetes capten els buits, els instints de p\u00e8rdua, l’abs\u00e8ncia present en la po\u00e8tica dilu\u00efda i recuperada com la magna de la (re)exist\u00e8ncia de l’hum\u00e0. En la lletania de la mort, en la musicalitat dels instints, en el cant f\u00fanebre dels funerals, en les elegies de la mem\u00f2ria de l’hum\u00e0, l’\u00e8xtasi decanta el “viatge secret\/ d’un ocell imaginari\/ a la recerca de l’instant\/ on tot torna a comen\u00e7ar” (Artur, apud Sa\u00fate, 2004, p. 553): la mort, com a intent de respondre la pregunta inicial. Els poetes tallen el verb en el temps i l’espai de la sensibilitat, “perqu\u00e8 les armes el feien preco\u00e7 i antinatural, allunyant-lo de la concepci\u00f3 africana del m\u00f3n, segons la qual els morts entren en una altra etapa” (Secco, apud Dopcke, 1998, p. 219). En aquest panell, acceptem propostes que discuteixen no nom\u00e9s la concepci\u00f3 africana de la mort entesa com un pas a una altra dimensi\u00f3 existencial, sin\u00f3 tamb\u00e9 la “met\u00e0fora de la mort” real i simb\u00f2lica en l’espai\/temps, en la partitura\/can\u00e7\u00f3, en el text\/context mo\u00e7ambiqu\u00e8s que diu: “Mort\/Un joc, una pausa, nota. Viol\u00e8ncia\/Tan sensual com la vida” (Lemos, 2009, p. 214). Paraules clau: literatura; Mo\u00e7ambic;<\/p>\n","protected":false},"author":62,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3679","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3679","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/62"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3679\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5557,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3679\/revisions\/5557"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3679"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3679"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}