A partir de la d\u00e8cada de 1990, la Nova Historiografia de l’Esclavitud al Brasil va impulsar els estudis sobre \u00c0frica. L’Atl\u00e0ntic Negre, un terme encunyat per Paul Gilroy, va ser pres pels intel\u00b7lectuals brasilers i altres llocs com una categoria conceptual per pensar en els tr\u00e0nsits, connexions i intercanvis entre el continent afric\u00e0, Am\u00e8rica i Europa en els segles formatius del comer\u00e7 entre europeus i pobles africans, el tr\u00e0fic transatl\u00e0ntic i l’esclavitud a la di\u00e0spora. Tot i que la recerca se centra m\u00e9s en els miratges del tr\u00e0fic i l’esclavitud, en els \u00faltims anys s’ha produ\u00eft un augment significatiu del nombre d’estudis que han redu\u00eft l’escala d’observaci\u00f3 a la mateixa \u00c0frica, especialment pel que fa a les q\u00fcestions m\u00e9s contempor\u00e0nies del postcolonialisme i la decolonialitat. D’altra banda, els estudis africans, que tamb\u00e9 dialoguen amb la di\u00e0spora, han privilegiat el despla\u00e7ament de l’eix de l’an\u00e0lisi de les construccions europees en el per\u00edode de modernitat, per centrar-se en les experi\u00e8ncies de persones que van creuar l’Atl\u00e0ntic, van viure a les seves costes, formant i participant en comunitats, el comer\u00e7, la circulaci\u00f3 d’idees i l’esclavitud experimentada. ja sigui com a captius, o alliberats, ja siguin europeus, americans o africans, en el per\u00edode del segle XIX. No obstant aix\u00f2, ens atrevim a ampliar el concepte de m\u00f3n atl\u00e0ntic per abastar el per\u00edode postemancipaci\u00f3 des d’una perspectiva cronol\u00f2gica m\u00e9s \u00e0mplia, per dialogar amb estudis que reflexionen sobre l’Atl\u00e0ntic negre en temporalitats m\u00e9s contempor\u00e0nies. En aquesta ocasi\u00f3, aquest panell pret\u00e9n reunir estudis a llarg termini, des del segle XVIII fins al XX, ja que pret\u00e9n reunir investigadors que s’han centrat en estudis sobre \u00c0frica i la di\u00e0spora, contemplant els fluxos i fluxos entre persones, idees, cultures, religiositats, oficis gestats tant en el per\u00edode del comer\u00e7 atl\u00e0ntic d’esclaus, de l’esclavitud africana a les dues ribes continentals (\u00c0frica-Am\u00e8rica), en les lluites per la llibertat, com en l’\u00e8poca colonial i postcolonial. A m\u00e9s, tamb\u00e9 pretenem dialogar amb inflexions metodol\u00f2giques que privilegien els camps de la biografia i la traject\u00f2ria vital, aix\u00ed com les interf\u00edcies entre la hist\u00f2ria, la literatura, la cultura visual i els sup\u00f2sits culturals de la decolonialitat. En aquest sentit, quines serien les aportacions que les pr\u00e0ctiques religioses, els formats culturals, les transgressions, les resignificacions, els projectes de llibertat, les negociacions entre africans, criolls, lliures de color i no negres, poden aportar per ampliar la lent sobre l’estructura de les societats esclavistes de l’Imperi portugu\u00e8s, particularment al Brasil i als pa\u00efsos africans que van ser colonitzats pels lusitans? Quins eren els camps de tensions, negociacions i conflictes que involucraven persones esclavitzades i amos, africans, criolls i individus no negres? Quines formes d’organitzacions en el m\u00f3n del treball en el per\u00edode posterior a l’emancipaci\u00f3 es van construir com a mitj\u00e0 de superviv\u00e8ncia, no nom\u00e9s econ\u00f2micament? Aquestes s\u00f3n algunes de les preocupacions que formen part de les preocupacions que es tractaran en aquest panell.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest panell convida investigadors interessats en el debat sobre estudis recents sobre l’esclavitud africana a l’Imperi portugu\u00e8s, particularment a \u00c0frica i l’Atl\u00e0ntic Sud. Acollim obres que tinguin com a nucli les experi\u00e8ncies, perspectives, projectes i expectatives de dones i homes africans i els seus descendents, i de les diferents xarxes socials constru\u00efdes entre elles i els seus amos, antics amos, esclavitzats, alliberats, alliberats, negres, mestissos i blancs en les seves diverses estrat\u00e8gies de reorganitzaci\u00f3 en les societats esclavistes i postabolicionistes a l’Imperi portugu\u00e8s, entre els segles XVIII i XX. En aquest sentit, s\u00f3n de gran valor els temes al voltant de l’etnicitat i les identitats trans\u00e8tniques, el treball lliure i obligatori, la resist\u00e8ncia esclavista, la manumissi\u00f3, la fam\u00edlia negra, les relacions d’amistat, les pr\u00e0ctiques religioses, les sistematitzacions culturals en les perspectives colonials i postcolonials. Les noves concepcions metodol\u00f2giques, especialment les guiades per les eines de microan\u00e0lisi, que privilegien els arranjaments quotidians dels “an\u00f2nims”, han contribu\u00eft significativament a la renovaci\u00f3 dels estudis sobre el tr\u00e0fic i l’esclavitud africans. Cal destacar que, des de les d\u00e8cades de 1970 i 80, els temes relacionats amb la vida quotidiana i les formes de reorganitzaci\u00f3 social dels africans i els seus descendents s’han convertit en objecte d’investigaci\u00f3 per part d’historiadors de l’esclavitud i la postemancipaci\u00f3 (COOPER, HOLT, SCOTT, 2005). No obstant aix\u00f2, encara hi ha poc coneixement sobre les experi\u00e8ncies de les persones d’origen afric\u00e0 i els seus descendents al m\u00f3n atl\u00e0ntic, particularment a l’Imperi portugu\u00e8s.<\/p>\n","protected":false},"author":20,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3681","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3681","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/20"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3681\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5816,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3681\/revisions\/5816"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3681"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3681"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}