En l’aproximaci\u00f3 a les tradicions religioses d’origen afric\u00e0 no t\u00e9 sentit rec\u00f3rrer a la generalitzaci\u00f3. Aix\u00f2 pressuposaria l’exist\u00e8ncia d’una \u00fanica \u00c0frica. No es pot considerar un sol home afric\u00e0, el denominador com\u00fa, de totes les \u00e8tnies del continent i “aplicable” a totes les regions. A \u00c0frica es poden observar trets similars, com la percepci\u00f3 del sagrat en tot; la tensi\u00f3 relacional permanent entre el m\u00f3n visible i l’invisible; entre el m\u00f3n dels vius i els morts; el sentit comunitari de l’exist\u00e8ncia; el respecte religi\u00f3s als avantpassats, que es remunta als pares; el cultiu del significat on\u00edric associat a les diverses pr\u00e0ctiques de l’oracle i l’endevinaci\u00f3. No obstant aix\u00f2, tamb\u00e9 hi ha nombroses difer\u00e8ncies: el sistema de divinitats i les seves corresponents mitologies; iconografies sagrades; prohibicions religioses i regulacions socials (incloses les regulacions diet\u00e8tiques i sexuals) que se’n deriven. Aquests aspectes poden variar d’una regi\u00f3 a una altra, d’un grup \u00e8tnic a un altre, d’un poble a un altre. Al Brasil, aquests elements de la tradici\u00f3 africana van servir de matriu en la composici\u00f3 de les religions afrobrasileres, formant un ampli repertori m\u00edtic ricament matisat i produint una considerable diversitat \u00e8tnica-cultural-religiosa. En el cas de Candombl\u00e9, aquestes especificitats corresponen a variants regionals, la pres\u00e8ncia de divinitats relacionades amb la regi\u00f3 africana d’origen, el culte als avantpassats, les pr\u00e0ctiques endevinat\u00f2ries, els elements rituals, el tr\u00e0nsit, etc., components de les identitats \u00e8tniques i la base de la diferenciaci\u00f3 entre nacions candombl\u00e9. El terme naci\u00f3, utilitzat com a delimitaci\u00f3 de fronteres entre grups, no s’ha de pensar a\u00eflladament d’altres sectors de la vida social (\u00e8tnic, religi\u00f3s, territorial, ling\u00fc\u00edstic i pol\u00edtic), ja que la religiositat est\u00e0 permanentment relacionada amb la vida quotidiana. Dit aix\u00f2, cal percebre la mobilitat d’aquest terme davant els diversos significats que se li atribueixen des del segle XVII. Par\u00e9s (2006) aborda el proc\u00e9s de formaci\u00f3 de les nacions Candombl\u00e9 al Brasil des d’una perspectiva centrada en l’\u00e0mbit d’una \u00e8tnia relacional. Comen\u00e7a la seva an\u00e0lisi de l’\u00fas del terme des del seu car\u00e0cter operatiu, expressat per la forma utilitzada pels traficants d’esclaus, missioners i funcionaris administratius dels estats sobirans europeus, en un per\u00edode en qu\u00e8 el terme naci\u00f3 va adquirir el mateix significat que pa\u00eds o regne, quan es referien als diversos grups aut\u00f2ctons que van trobar. En relaci\u00f3 amb els estats sobirans, l’autor observa que hi havia una projecci\u00f3 del context europeu de l’\u00e8poca a l’\u00c0frica, que afavoria un sentit d’identitat col\u00b7lectiva basat en l’afiliaci\u00f3 per parentiu a determinats cacicats normalment organitzats al voltant de les institucions mon\u00e0rquiques. No obstant aix\u00f2, independentment d’aquesta projecci\u00f3, a l’\u00c0frica, la identitat del grup derivava dels lla\u00e7os de parentiu de les corporacions familiars que reconeixien una ascend\u00e8ncia comuna. Per tant, la identitat \u00e8tnica o comunit\u00e0ria estava assegurada a trav\u00e9s del culte d’alguns avantpassats o altres entitats espirituals. La integraci\u00f3 dels diversos camps de la sociabilitat (religi\u00f3, art, pol\u00edtica) en els esdeveniments de la vida comunit\u00e0ria es va produir a trav\u00e9s d’un vast repertori simb\u00f2lic, com, per exemple, pintures corporals i incisions a la pell (especialment a la cara, per\u00f2 tamb\u00e9 al bra\u00e7 o altres parts del cos) que recordaven les marques tribals de l’\u00c0frica ancestral. El cos pot ser considerat un element i una forma de pertinen\u00e7a \u2013i alhora de diferenciaci\u00f3, adquirint aquest significat en funci\u00f3 del que es veu a trav\u00e9s del proc\u00e9s d’interacci\u00f3 amb el religi\u00f3s, en el qual es troben els preceptes de purificaci\u00f3 i preparaci\u00f3 del cos, les prohibicions que concerneixen l’alimentaci\u00f3 i l’activitat sexual, fins i tot el teu propi moviment, el ritme, la dansa. La construcci\u00f3 ritual del cos i l’espai constituir\u00e0 un element cultural de diferenciaci\u00f3 i identificaci\u00f3 entre les diverses nacions de Candombl\u00e9. Al mateix temps, la ciutat -o territori de resid\u00e8ncia- aix\u00ed com la llengua tamb\u00e9 es consideraven factors importants per a les denominacions d’identitats grupals. D’altra banda, en la di\u00e0spora africana, la linealitat hist\u00f2rico-cultural que ha habitat durant molt de temps l’imaginari de conceptes com pertinen\u00e7a, identitat i geografia \u00e9s, potser, un aspecte intrigant. Si pensem en com d’esgotades han esdevingut les explicacions sobre les relacions entre lloc, posici\u00f3 i consci\u00e8ncia, no expliquen la ruptura amb el territori, un aspecte determinant de la identitat fins llavors. Gilroy (2001, p\u00e0g. 13) observa que les cultures de l’Atl\u00e0ntic Negre […] van crear vehicles de consol a trav\u00e9s de la mediaci\u00f3 del sofriment. Especifiquen formes est\u00e8tiques i contraest\u00e8tiques i una dramat\u00fargia diferent de la mem\u00f2ria que caracter\u00edsticament separa la genealogia de la geografia i tracta de la pertinen\u00e7a. La di\u00e0spora va suggerir diferents maneres de ser, proporcionant altres concepcions de solidaritat, similitud i relacions de parentiu. Formes d’assemblatges micropol\u00edtics que transversalitzin cultures, moviments de resist\u00e8ncia i transformaci\u00f3, entre altres processos visibles, a una escala m\u00e9s generalitzada. La pluralitat produ\u00efda al Brasil supera la condici\u00f3 de lamentaci\u00f3 social subjacent a la separaci\u00f3 for\u00e7ada, la brutalitat, la p\u00e8rdua: conseq\u00fc\u00e8ncies de l’exili. Per Gilroy “[…] L’alienaci\u00f3 natal i l’allunyament cultural s\u00f3n capa\u00e7os de conferir creativitat i generar plaer, aix\u00ed com d’acabar amb l’ansietat per la coher\u00e8ncia de ra\u00e7a o naci\u00f3 i l’estabilitat d’una base \u00e8tnica imagin\u00e0ria” (2001, p. 20). En aquest sentit, els aspectes que presenta la di\u00e0spora s\u00f3n m\u00faltiples. Al Brasil, l’acci\u00f3 del colonitzador europeu cap a les cultures ind\u00edgenes explica per qu\u00e8 cultes com el de Iara, i tants altres rituals ind\u00edgenes, no van trobar expressi\u00f3 en la societat en general, no es pot dir el mateix dels cultes africans. La condici\u00f3 d’esclavitud va forjar la mem\u00f2ria de la p\u00e0tria, alimentant, significativament, el llegat religi\u00f3s que, encara avui, circula pels terreiros i s’est\u00e9n per tota la societat en general: la creen\u00e7a que la vida \u00e9s el b\u00e9 suprem. Aquesta manera de concebre la vida, totalment diferent de la tradici\u00f3 cristiana, present al Brasil a trav\u00e9s dels ritus, que es forgen segons temes m\u00edtics preexistents. La condici\u00f3 de l’entitat Iemanj\u00e1, al Brasil, \u00e9s un bell exemple de la farga de la di\u00e0spora, ja que Iemanj\u00e1 \u00e9s considerada i considerada la mare de les aig\u00fces salades pels fidels i seguidors de religions d’origen afric\u00e0; a l’\u00c0frica, \u00e9s sobirana a la regi\u00f3 d’Egba i adorada al riu Yemoja. Les guerres entre les nacions iorubes van provocar l’\u00e8xode dels egbos cap a l’oest, precisament Abeokuta, a principis del segle XIX. Al Brasil, Iemanj\u00e1 t\u00e9 la imatge arquet\u00edpica de la gran mare, amb pits plens, les imatges de la qual estan representades en mites. Segons Jung (2008), l’arquetip es configura en una matriu abstracta i energ\u00e8tica, forjada a partir de valors universals pels homes en la seva exist\u00e8ncia terrenal. Aix\u00f2 explica la imatge constant de la Gran Mare en diferents cultures i \u00e8poques. La pres\u00e8ncia d’aquesta Gran Mare al Brasil es va produir a trav\u00e9s de m\u00faltiples imatges arquet\u00edpiques representades per matisos culturals ind\u00edgenes, africans i europeus. Aquest aspecte va contribuir a la forja d’un culte plural que no es corresponia necess\u00e0riament amb la imatge arquet\u00edpica africana. Els pobles, els m\u00e9s diversos, sempre han constru\u00eft imatges arquet\u00edpiques de la gran mare. Es configura com la mare ancestral, espiritual. En el cas brasiler, conviuen dues imatges: la Mare de D\u00e9u, dels cat\u00f2lics, i Iemanj\u00e1, dels cultes afrobrasilers. Una part de la poblaci\u00f3 nom\u00e9s adora la Mare de D\u00e9u; una part adora Iemanj\u00e1 i l’altra part adora les dues imatges que es fonen en una de sola. Aix\u00f2 succeeix perqu\u00e8 l’arquetipologia social es troba en l’inconscient popular, encara que les imatges arquet\u00edpiques estan elaborades amb fragments dels imaginaris de les \u00e8tnies en contacte (P\u00f3voas, 2007). El culte a Xang\u00f4 ocupa un lloc central a Oy\u00f3; Oshun \u00e9s notable a Ijex\u00e1; Oxossi a Ketu; Ogum a Ife, aspecte recurrent amb les altres divinitats del pante\u00f3 afric\u00e0. \u00c9s a dir, la posici\u00f3 que ocupen les divinitats est\u00e0 profundament relacionada amb la hist\u00f2ria de la ciutat on figuren com a protectores. Dit aix\u00f2, sorgeix una altra noci\u00f3, que la religi\u00f3 africana est\u00e0 directament relacionada amb la noci\u00f3 de fam\u00edlia. Una fam\u00edlia nombrosa, l’origen de la qual \u00e9s del mateix avantpassat, en la qual intervenen vius i morts. Les divinitats en principi serien un avantpassat divinitzat, que en vida “[…] Havia establert vincles que li garantien el control sobre certes forces de la natura, com els trons, el vent, les aig\u00fces dolces o salades, o b\u00e9, assegurant-li la possibilitat de realitzar certes activitats com la ca\u00e7a, el treball amb metalls.” (Verger, 1996, 18). Laplantine i Nouss (2002) emfatitzen la import\u00e0ncia de considerar les pr\u00e0ctiques quotidianes, els rituals, les manifestacions art\u00edstiques i les experi\u00e8ncies individuals per entendre el mestissatge com un proc\u00e9s continu d’interacci\u00f3 cultural que crea una amalgama entre identitats. El mestissatge \u00e9s el resultat de la trobada, del viatge, on ja no \u00e9s possible separar els elements que s’han entrella\u00e7at.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
El prop\u00f2sit del panell \u00e9s discutir com es va construir una xarxa d’expressions religioses al Brasil a partir del tr\u00e0fic de negres de pa\u00efsos africans sotmesos a tr\u00e0gics segles d’esclavitud que van marcar la hist\u00f2ria del Brasil. La di\u00e0spora va permetre el mestissatge dels bantus, hausses, iorubes i les creences i costums ind\u00edgenes que van originar corrents religiosos, com ara: Candombl\u00e9, Umbanda, Pajelan\u00e7a, Tambor de Mina, If\u00e1, Batuque, Jurema, Terec\u00f4, Xang\u00f4 do nordeste i altres. Aquestes barreges donen lloc a la incorporaci\u00f3 de diversos elements de les tradicions religioses africanes amb pr\u00e0ctiques ind\u00edgenes, a m\u00e9s de la influ\u00e8ncia del catolicisme i l’islam. \u00c9s important entendre que aquest proc\u00e9s de mestissatge no implica la simple superposici\u00f3 de cultures, sin\u00f3 la creaci\u00f3 de noves pr\u00e0ctiques, creences i expressions culturals que, a m\u00e9s de reflectir la diversitat i la creativitat resultants de l’engendrament i la resist\u00e8ncia entre els diferents pobles, implica la seva comprensi\u00f3 amb el culte a la natura i amb la comuni\u00f3 de les diverses entitats que habiten aquests llocs. com avantpassats originals, inkisses, voduns, orishas, avantpassats encantats, divins d’una tradici\u00f3 religiosa que es fonamenta en la di\u00e0spora. Les identitats \u00e8tniques forjades al Brasil es convertiran en nacions candombl\u00e9, impregnant la idea de la ciutat-naci\u00f3 dins dels terreiros, configurant aliances entre pobles, preservant i actualitzant els ritus identitaris. Aix\u00ed, la naci\u00f3, a m\u00e9s de diferenciar modes i estils rituals, indica, sobretot, pobles d’origen que s’han perpetuat al Brasil. En aquest mestissatge, per\u00f2, es destaca el car\u00e0cter brasiler \u2013i, per tant, afroamerindi\u2013 de la religiositat afrobrasilera.<\/p>\n","protected":false},"author":115,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3690","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3690","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/115"}],"version-history":[{"count":3,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3690\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5811,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3690\/revisions\/5811"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3690"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3690"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}