Les ru\u00efnes s\u00f3n omnipresents al continent afric\u00e0. Aquestes ru\u00efnes poden ser d’un r\u00e8gim col\u00b7lapsat, un mode de vida o les restes de projectes contemporanis relacionats amb els discursos de l'”\u00c0frica en ascens” (McKenzie 2016). Tamb\u00e9 poden derivar d’intervencions colonials passades, modernitzaci\u00f3, projectes de desenvolupament, socialisme, neoliberalisme i altres r\u00e8gims pol\u00edtics que tenen com a resultat interrupcions en els \u00e0mbits natural, social, pol\u00edtic i cultural que constitueixen les vides actuals al continent. Aquestes interrupcions s’intensifiquen encara m\u00e9s i s\u00f3n causades pel canvi clim\u00e0tic, que alguns estudiosos han proposat anomenar Antropoc\u00e8 per posar en primer pla el fet que els humans s’han convertit en una for\u00e7a important que allunya el clima de la Terra de l’Holoc\u00e8 (Crutzen, 2006), donant lloc a esdeveniments meteorol\u00f2gics extrems, biodiversitat. p\u00e8rdua, i una crisi planet\u00e0ria, que afecta majorit\u00e0riament als pa\u00efsos pobres. Com ens recorda Ann Stoler, \u201c[\u2026] la ru\u00efna \u00e9s m\u00e9s que un proc\u00e9s que elimina els residus com a subproducte. \u00c9s un projecte pol\u00edtic que destrueix determinats pobles, relacions i coses que s’acumulen en llocs concrets (Stoler 2008, 11). La naturalesa de l’antropoc\u00e8, l’entorn constru\u00eft i les seves perif\u00e8ries s\u00f3n, de fet, arxius actius (Tsing et al. 2017; Lyons 2020) que evidencien hist\u00f2ries de viol\u00e8ncia (Nixon 2011) i p\u00e8rdua (Harvey 2017). Aquests projectes pol\u00edtics han deixat i segueixen deixant ru\u00efnes. Alguns d’aquests rastres apareixen i d’altres invisibles, i imposen noves topografies, temporalitats i subjectivitats. Si b\u00e9 se’ns recorda que la ru\u00efna d\u00f3na lloc a geografies d’exclusi\u00f3, marginaci\u00f3, despla\u00e7aments i degradaci\u00f3, tamb\u00e9 subratllem que els efectes de la ru\u00efna tamb\u00e9 ens conviden a veure’ls com a espais de creativitat i mobilitzaci\u00f3 pol\u00edtica (Edensor 2005). Els paisatges en ru\u00efnes d’\u00c0frica requereixen un examen i una documentaci\u00f3 detinguda de les nombroses restes de diversos projectes pol\u00edtics. Aqu\u00ed destaquem el que Anna Tsing anomena les \u201carts de notar\u201d que fan visible la complexa xarxa de relacions entre tots els elements de la vida (Tsing, 2017). Per aconseguir-ho, creiem que cal una comprensi\u00f3 cr\u00edtica de les nostres her\u00e8ncies problem\u00e0tiques \u2014aqu\u00ed tamb\u00e9 es coneix com a rastres\u2014. “Tra\u00e7ar” t\u00e9 diversos significats. Un rastre pot ser una marca feta per un dispositiu d’enregistrament com ara un SIG, una c\u00e0mera, una gravadora de veu, dataci\u00f3 amb carboni, un microscopi, etc., o per alguna cosa que ja ha passat, un signe o evid\u00e8ncia d’alguna cosa passada (1 ) que persisteix. Un rastre es pot llegir com un per\u00edode breu, un minut, a m\u00e9s, pot ser material i immaterial. “Tracing”, en canvi, \u00e9s una recerca activa de marcar les restes, ressaltant intencionadament la import\u00e0ncia de la superf\u00edcie. Tra\u00e7ar \u00e9s involucrar-se amb el present i tenir m\u00faltiples mons prevalents. El rastreig no consisteix nom\u00e9s en registrar la manifestaci\u00f3 del passat en el present, sin\u00f3 que tamb\u00e9 \u00e9s una forma de comunicaci\u00f3 i comprom\u00eds pol\u00edtic. El panel tamb\u00e9 pret\u00e9n mostrar les maneres d’investigar m\u00e9s enll\u00e0 de la vista, ja que molts fragments de coneixement no es veuen f\u00e0cilment. Basat en perspectives ambientals i interdisciplin\u00e0ries que consideren la interconnexi\u00f3 del s\u00f2l, el s\u00f2l, l’aigua, l’aire i els materials, aquest panell acull els articles centrats en l’\u00fas de metodologies creatives per rastrejar la ru\u00efna. Pretenem ampliar el discurs metodol\u00f2gic i, aleshores, involucrar-nos cr\u00edticament amb el nostre entorn: desentranyar les capes de la hist\u00f2ria que sovint passen desapercebudes. Mitjan\u00e7ant “altres” pr\u00e0ctiques, es poden descobrir les empremtes d’esdeveniments passats i intervencions humanes sobre i amb el paisatge. Notes al peu: (1) Merriam-Webster. nd. Trace. In Merriam-Webster.com dictionary. Recuperat el 8 de maig de 2024 a https:\/\/www.merriam-webster.com\/dictionary\/trace. (2) Igwe treballa amb el seu cos, arxius i narracions, tant orals com textuals, actuant com una manera d’investigaci\u00f3 que possibilita l’exposici\u00f3 d’hist\u00f2ries ignorades. La seva pel\u00b7l\u00edcula del 2020, No Archive Can Restore You, es va comprometre amb l’antic edifici de la Unitat de cinema nigeri\u00e0 a Lagos i el seu particular estat de decad\u00e8ncia. (3) A la seva pel\u00b7l\u00edcula Uppland, explora l’invisible, m\u00e9s enll\u00e0 del marc colonial, utilitzant la mem\u00f2ria, la veu i l’abs\u00e8ncia per revelar les privacions actuals de Yekepa, una ciutat minera abandonada a Lib\u00e8ria. (4) African Digital Heritage \u00e9s una organitzaci\u00f3 sense \u00e0nim de lucre amb seu a Nairobi que treballa per avan\u00e7ar en un enfocament m\u00e9s cr\u00edtic de les solucions digitals dins del patrimoni afric\u00e0. africandigitalheritage.org<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest panell pret\u00e9n explorar la prevalen\u00e7a de les ru\u00efnes al continent afric\u00e0, destacant la seva import\u00e0ncia com a dip\u00f2sits de narracions hist\u00f2riques i canvis ambientals. Proposa un canvi de perspectiva per considerar les ru\u00efnes no nom\u00e9s com a estructures fetes per l’home, sin\u00f3 tamb\u00e9 com a rastres d’intervencions antropoc\u00e8ntriques, inclosos els canvis ambientals. El panel advoca per un replantejament metodol\u00f2gic basat en perspectives interdisciplin\u00e0ries, posant \u00e8mfasi en la interconnexi\u00f3 entre els humans i el seu entorn. Demana metodologies creatives que descobreixin capes ocultes de la hist\u00f2ria i reimaginin les relacions entre l’home i la natura enmig dels reptes ambientals. Basant-se en el concepte de “tra\u00e7a”, el panel fomenta el comprom\u00eds actiu amb l’entorn actual; terra, s\u00f2l, aigua, aire i altres materials, i la seva comunicaci\u00f3 de narratives pol\u00edtiques. Exemples de m\u00e8todes de recerca innovadors, com ara enregistraments sonors hidrof\u00f2nics i reconstruccions tridimensionals basades en hist\u00f2ries i mem\u00f2ries orals, subratllen la import\u00e0ncia d’ampliar la investigaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la vista. En mostrar enfocaments creatius per investigar la mort dels projectes pol\u00edtics a l’\u00c0frica, el panel aspira a contribuir a una comprensi\u00f3 hol\u00edstica del tap\u00eds del paisatge hist\u00f2ric del continent. El panel convida a contribucions que exploren el ric patrimoni hist\u00f2ric d’\u00c0frica i les complexitats de la seva din\u00e0mica socioambiental aprofundint en capes de ru\u00efnes abandonades i examinant les intricades relacions entre els humans i el seu entorn. En descobrir aquests aspectes passats per alt, pretenem proporcionar una plataforma per a una discussi\u00f3 extensa sobre el passat i el present d’\u00c0frica, destacant la interconnexi\u00f3 entre les intervencions passades i els entorns en qu\u00e8 habiten.<\/p>\n","protected":false},"author":105,"featured_media":2640,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3702","panel","type-panel","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3702","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/105"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3702\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5561,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3702\/revisions\/5561"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2640"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3702"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3702"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}