Un dels reptes de les relacions Nord-Sud es relaciona amb la creaci\u00f3 de col\u00b7laboracions significatives i m\u00e9s igualit\u00e0ries en contextos de fortes disparitats de poder. Despr\u00e9s de la desaparici\u00f3 del colonialisme a mitjans del segle XX, l’ajuda internacional al desenvolupament es va consolidar com la pedra angular dels termes asim\u00e8trics de comprom\u00eds entre l’anomenat Nord global i el Sud global. Setanta anys m\u00e9s tard, les agendes i les \u00e0rees tem\u00e0tiques, les estructures de finan\u00e7ament i el disseny del projecte segueixen centrats principalment en els donants, seguint els interessos de les institucions del Nord en lloc de les prioritats del Sud i sovint conduint a intervencions que no s’alineen amb les necessitats i prefer\u00e8ncies sempre contextuals de l’objectiu. comunitats (Banks et al. 2024; Groves i Hinton 2004). Aquestes jerarquies i desequilibris de poder incorporats han estat sotmesos a un escrutini creixent al segle XXI, donant lloc a crides a repensar la cooperaci\u00f3 Nord-Sud, ja sigui com a “desenvolupament” o no (Baud et al. 2019; Melber et al. 2024). En circumst\u00e0ncies geopol\u00edtiques canviants, i reflectint la necessitat d’abordar els complexos reptes del desenvolupament global, les idees d'”associaci\u00f3” i “benefici mutu” s’han convertit en centrals per a les iniciatives de reforma que aborden la cooperaci\u00f3 nord-sud, des del F\u00f2rum d’alt nivell de Busan sobre l’efectivitat de l’ajuda de 2011 fins a Objectiu 17 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides (‘Associaci\u00f3 per als Objectius’). Aquestes din\u00e0miques s\u00f3n evidents en la cooperaci\u00f3 universit\u00e0ria entre les institucions d’educaci\u00f3 superior del Nord i del Sud. En molts contextos africans, les institucions modernes d’educaci\u00f3 superior van ser primer concebudes i configurades per administracions colonials i posteriorment es van consolidar mitjan\u00e7ant finan\u00e7ament extern de diverses fonts vinculades a la cooperaci\u00f3 internacional al desenvolupament: donants i fundacions bilaterals occidentals, pa\u00efsos del bloc de l’Est, institucions multilaterals i, m\u00e9s recentment, Cooperaci\u00f3 Sud-Sud (Teferra 2014; Arocena et al. 2015). Avui, l’estructura dominant dels programes de finan\u00e7ament originats al Nord tendeix a situar els socis del Sud en una posici\u00f3 subsidi\u00e0ria, amb els investigadors del Nord com a decisors dominants i els del Sud redu\u00efts a la recollida de dades sobre el terreny (Carbonnier i Kontinen 2014; Molosi-Francea i Makoni 2020). Aix\u00ed ho va recon\u00e8ixer un recent informe de la UNESCO sobre l’ajuda internacional per a l’educaci\u00f3 terci\u00e0ria, que suggeria que els espais acad\u00e8mics poden i s’han de mobilitzar per canviar el nostre “enfocament i mentalitat al voltant del significat de veritable”.[North-South] associacions\u201d (Gal\u00e1n-Muros et al. 2022, p. 54). Dins de la Uni\u00f3 Europea (UE), la cooperaci\u00f3 internacional en l’\u00e0mbit de l’educaci\u00f3 superior \u00e9s una prioritat, responent als objectius de promoure l’excel\u00b7l\u00e8ncia educativa i abordar els canvis globals. Si b\u00e9 la cooperaci\u00f3 educativa entre els estats membres europeus t\u00e9 una llarga hist\u00f2ria, l’expansi\u00f3 de la seva dimensi\u00f3 internacional es prioritza cada cop m\u00e9s en els fluxos de finan\u00e7ament educatiu de la UE (EEA 2024). De la mateixa manera, els pa\u00efsos europeus i les seves ag\u00e8ncies de desenvolupament han destacat la import\u00e0ncia de les col\u00b7laboracions acad\u00e8miques com a part de la seva pol\u00edtica exterior i estrat\u00e8gies de desenvolupament. Tant a Portugal com a Espanya, les universitats s\u00f3n reconegudes com a actors clau en la cooperaci\u00f3 internacional, tal com s’observa a la nova Estrat\u00e8gia Portuguesa de Cooperaci\u00f3 al Desenvolupament (ECP 2030), que destaca el paper de les institucions d’educaci\u00f3 superior i les associacions per assolir els seus objectius centrats en el desenvolupament hum\u00e0. i tal com assenyala l’Observatori Espanyol de Cooperaci\u00f3 Universit\u00e0ria per al Desenvolupament, posat en marxa l’any 2008 amb el suport de l’Ag\u00e8ncia Espanyola de Desenvolupament Internacional. Finalment, la cooperaci\u00f3 universit\u00e0ria al desenvolupament tamb\u00e9 parla del comprom\u00eds de la Uni\u00f3 Africana, manifestat en la seva Agenda estrat\u00e8gica 2063, de desenvolupar una societat africana del coneixement basada en la investigaci\u00f3 i la innovaci\u00f3, amb diversos ODS (ODS 4, ODS 9.5, ODS 17) i amb l’objectiu conjunt. declaraci\u00f3 de les universitats africanes i europees sobre el paper de l’educaci\u00f3 superior i les associacions universit\u00e0ries en la cooperaci\u00f3 al desenvolupament (AAU i EUA 2010; ARUA-The Guild 2020). No obstant aix\u00f2, la cooperaci\u00f3 al desenvolupament internacional facilitada per la universitat \u00e9s poc explorada com a modalitat d’ajuda o com a objecte d’investigaci\u00f3 acad\u00e8mica (Arocena et al. 2015; Galan-Muros et al. 2022), i actualment est\u00e0 fragmentada en la mesura que hi ha poc acord pel que fa a l’elecci\u00f3 del terme per descriure aquest tipus d’activitats (Pollet i Huyse 2019, p.16). A partir de les recomanacions esmentades anteriorment per construir associacions Nord-Sud m\u00e9s equitatives i diferents de la l\u00f2gica desarrollista del Nord que opera al Sud, aix\u00ed com a partir de la investigaci\u00f3 cr\u00edtica del desenvolupament i la cr\u00edtica dels estudis postcolonials als sistemes de producci\u00f3 de coneixement (Ndlovu-Gatsheni). , 2017), el panell proposat explorar\u00e0 les lli\u00e7ons apreses, els reptes i els camins per millorar la Cooperaci\u00f3 Internacional per al Desenvolupament facilitada per la universitat Nord-Sud. Aquestes col\u00b7laboracions, sostenim, tenen el potencial no nom\u00e9s de promoure objectius de desenvolupament importants tant directament com a trav\u00e9s d’efectes en cascada, sin\u00f3 tamb\u00e9 per avan\u00e7ar la ci\u00e8ncia exposant biaixos epistemol\u00f2gics i enriquint les perspectives acad\u00e8miques sobre el propi “desenvolupament”. La taula se centrar\u00e0 principalment en les relacions universit\u00e0ries euroafricanes. Acollir\u00e0 lli\u00e7ons d’estudis de casos, aix\u00ed com presentacions conceptuals que abordin les complexitats i les complexitats dels enredaments nord-sud tant a curt com a llarg termini, de totes les ci\u00e8ncies socials i d’estudiosos que participen en investigacions aplicades (p. ex., relacionades amb la salut). o agricultura). Els presentadors compartiran experi\u00e8ncies d’iniciatives col\u00b7laboratives, com ara col\u00b7laboracions de recerca tradicionals, aix\u00ed com intercanvis d’estudiants i personal, per\u00f2 tamb\u00e9 formats m\u00e9s innovadors, com ara tallers de co-aprenentatge col\u00b7laboratiu, modes de col\u00b7laboraci\u00f3 centrats en l’estudiant, com l’aprenentatge basat en projectes, o exploracions experimentals obertes a trav\u00e9s de “laboratoris socials” acad\u00e8mics. Els presentadors tamb\u00e9 poden centrar-se en els aspectes burocr\u00e0tics de la cooperaci\u00f3 internacional al desenvolupament facilitada per la universitat, centrant-se, per exemple, en els processos de verificaci\u00f3 institucionals o governamentals. Es prestar\u00e0 especial atenci\u00f3 a les possibles tensions entre l’imperatiu d’una col\u00b7laboraci\u00f3 m\u00e9s equitativa i els obstacles burocr\u00e0tics de les estructures i requisits de finan\u00e7ament de facto, com ara la (no) implicaci\u00f3 dels (co-)IP del Sud. Tot i que les presentacions poden tractar una varietat de contextos nord-sud, les experi\u00e8ncies que involucren universitats ib\u00e8riques i els seus hom\u00f2legs africans s\u00f3n especialment benvingudes. Aquest panell s’inspira en els AfDevLabs de prova de concepte d’ERC (actualment en fase de presentaci\u00f3), que es basa en un format d’aprenentatge basat en projectes per desenvolupar un laboratori col\u00b7laboratiu al voltant de les traces d’intervencions de desenvolupament euroafricanes anteriors. En cas que la sol\u00b7licitud de prova de concepte tingui \u00e8xit (resultats fins al juny de 2024, inici previst al setembre de 2024), es recomanar\u00e0 als col\u00b7laboradors acad\u00e8mics del projecte a Europa i \u00c0frica que presentin presentacions al tribunal. El potencial de participaci\u00f3 d’aquests col\u00b7laboradors internacionals al panel, que s’alinear\u00e0 b\u00e9 amb una reuni\u00f3 de projecte de planificaci\u00f3 a Lisboa el gener de 2025, dinamitzar\u00e0 el debat sobre els modes equitatius de col\u00b7laboraci\u00f3 universit\u00e0ria ancorant la discussi\u00f3 dins d’una nova i experimental col\u00b7laboraci\u00f3 acad\u00e8mica Nord-Sud. iniciativa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Les relacions Nord-Sud estan marcades hist\u00f2ricament per desigualtats i desequilibris de poder. Els projectes de cooperaci\u00f3 orientats al desenvolupament s\u00f3n criticats per estar centrats en els donants \u2014des de l’establiment de l’agenda fins a l’elecci\u00f3 d’\u00e0rees tem\u00e0tiques, des d’estructures de finan\u00e7ament fins al disseny de projectes\u2014 i per seguir els interessos de les institucions del Nord m\u00e9s que les prioritats del Sud. Aquestes jerarquies estructurals han estat sotmeses a un escrutini creixent en els darrers anys, donant lloc a crides a repensar la cooperaci\u00f3 Nord-Sud, ja sigui enquadrada com a “desenvolupament” o fonamentalment cr\u00edtica. Aquestes converses s\u00f3n notables en la cooperaci\u00f3 facilitada per la universitat entre les institucions d’educaci\u00f3 superior del nord i del sud. Tot i que la cooperaci\u00f3 universit\u00e0ria al desenvolupament segueix sent poc explorada com a modalitat d’ajuda i com a objecte d’investigaci\u00f3 acad\u00e8mica, el seu potencial per repensar les associacions ha estat destacat tant pels actors del Nord com del Sud, en teoria, a trav\u00e9s d’agendas pol\u00edtiques i en la pr\u00e0ctica. A partir de les demandes creixents de relacions Nord-Sud m\u00e9s igualit\u00e0ries i significatives, i centrant-se en els lla\u00e7os euroafricans, aquest panel explorar\u00e0 les lli\u00e7ons apreses, els reptes i les solucions provisionals per millorar la cooperaci\u00f3 internacional per al desenvolupament facilitada per les universitats Nord-Sud. Acollir\u00e0 les lli\u00e7ons extretes de formats de col\u00b7laboraci\u00f3 tradicionals i innovadors i basades en associacions tant a curt com a llarg termini. Tant els estudis de cas com les presentacions conceptuals seran benvinguts de totes les ci\u00e8ncies socials i d’acad\u00e8mics dedicats a la recerca aplicada. Les presentacions que involucren universitats ib\u00e8riques i els seus hom\u00f2legs africans seran especialment benvingudes.<\/p>\n","protected":false},"author":88,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3709","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3709","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/88"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3709\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7182,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3709\/revisions\/7182"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3709"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3709"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}