L’Estado Novo portugu\u00e8s (1933-1974) i l’Espanya franquista (1939-1975) compartien, a m\u00e9s d’una pol\u00edtica repressiva i ultracat\u00f2lica i un ideal patri\u00f2tic arrelat a la matriu imperial de l’\u00e8poca dels descobriments i dels conqueridors, una representaci\u00f3 pr\u00f2pia. basat en un suposat excepcionalisme que va persistir de manera anacr\u00f2nica despr\u00e9s que la majoria de les antigues col\u00f2nies aconseguissin la independ\u00e8ncia. Vist des de fora, aquesta excepcionalitat era real en gran part: endarreriment tecnol\u00f2gic, pobresa, a\u00efllament i m\u00e0 d’obra exportable. Malgrat aix\u00f2, Portugal i Espanya van funcionar com a ve\u00efns que es van donar l’esquena. Els estudis postcolonials i decolonials han heretat en bona part aquesta indifer\u00e8ncia m\u00fatua, confirmant la funci\u00f3 legitimadora del passat colonial en l’ascens d’ambd\u00f3s pa\u00efsos a la categoria de nacions europees democr\u00e0tiques, modernes i desenvolupades. Tot i que hi ha molts treballs nacionals sobre creaci\u00f3 art\u00edstica dissident en ambd\u00f3s pa\u00efsos durant el per\u00edode especificat (Abell\u00e1n 1980, Ruiz 2008, Gil 2009, Rojas 2013, Melo 2016, Pi\u00e7arra 2018, Mateo 2020, Larraz 2023, Falconi, 2024), Garc\u00eda, 2024. romanen assignatures pendents la perspectiva comparada (Cabrera 2014, Aixel\u00e0-Cabr\u00e9 2024) i, sobretot, la q\u00fcesti\u00f3 de la participaci\u00f3 africana en el desenvolupament d’un contraarxiu anticolonial.<\/p>\n
A Politics of African Anticolonial Archive (el-Malik i Kamola, 2017) el-Malik defineix l’arxiu anticolonial afric\u00e0 com \u201cuna col\u00b7lecci\u00f3\/col\u00b7lectiu de pensadors que van col\u00b7locar en un mateix marc un conjunt d’eines anal\u00edtiques que tradicionalment no ocupaven el mateix espai. dins de les l\u00f2giques de la colonialitat: pol\u00edtica, governan\u00e7a, identitat, art, poesia, ci\u00e8ncies socials, socialisme, religi\u00f3, teoria, etc. (el-Malik, el-Malik i Kamola 2017, 49). En el cas ib\u00e8ric, conv\u00e9 tenir en compte que la censura i la repressi\u00f3 pol\u00edtica van empitjorar la dispersi\u00f3 i fragmentaci\u00f3 d’un arxiu informal format per elements molt diversos l’\u00fanic denominador com\u00fa dels quals seria l’oposici\u00f3, la resist\u00e8ncia o, si m\u00e9s no, el contrast, en relaci\u00f3 a l’oficial. discursos. Branwen Gruffydd Jones assenyala un arxiu dif\u00fas, la “ubicaci\u00f3” del qual tamb\u00e9 \u00e9s transnacional, s’est\u00e9n per diferents geografies (Jones 2017, 66). El corpus d’aquest arxiu consta de m\u00faltiples formes: discursiva i material, pol\u00edtica i po\u00e8tica, visual, verbal i sonora. La dimensi\u00f3 transnacional reflecteix la import\u00e0ncia de la circulaci\u00f3 i els tr\u00e0nsits com a caracter\u00edstiques estructurants en la formaci\u00f3 de la cultura textual i pol\u00edtica de l’anticolonialisme afric\u00e0. M\u00e9s que una forma de recollida de dades, investigar aquestes caracter\u00edstiques \u00e9s una forma \u201ccuratorial\u201d de treballar l’arxiu, en el present i a Europa, mirant-lo m\u00e9s com un proc\u00e9s que com un objecte (Jones 2017, 77).<\/p>\n
Malgrat els notables paral\u00b7lelismes entre Espanya i Portugal, la magnitud de l’imperi portugu\u00e8s a l’\u00c0frica contrasta amb la naturalesa residual de les possessions espanyoles a l’\u00c0frica. Tamb\u00e9 cal no oblidar la dimensi\u00f3 diacr\u00f2nica del per\u00edode estudiat en ambd\u00f3s pa\u00efsos \u2013des de la instrumentalitzaci\u00f3 propagand\u00edstica oberta de la creaci\u00f3 art\u00edstica fins a l’assimilacionisme m\u00e9s o menys disfressat (Lusotropicalisme, Hispanitat)\u2013 i les particularitats espec\u00edfiques de cadascun d’ells \u2013l’impacte de la tarda Desarrollisme franquista. Es planteja, doncs, quins s\u00f3n els l\u00edmits de criteris com la dissid\u00e8ncia i la clandestinitat a l’hora d’estudiar un conjunt dispar de documents que, en el moment de la seva creaci\u00f3, circulaven i\/o relacionaven de maneres molt diverses. Tampoc no podem passar per alt que les operacions de discriminaci\u00f3 i selecci\u00f3 tenen un paper en la creaci\u00f3 de qualsevol arxiu, creant una il\u00b7lusi\u00f3 de totalitat i continu\u00eftat (Mbembe, 2002, 21), sobretot en el cas de discursos inseparables del context autoritari i repressiu en qu\u00e8 van sorgir. \u00c9s a dir, a m\u00e9s d’una postura dissident directa, cal considerar altres formes de resist\u00e8ncia m\u00e9s discretes o fins i tot ambig\u00fces, i tenir en compte que la defensa del pacifisme i l’antimilitarisme tamb\u00e9 es considerava una forma de dissid\u00e8ncia. Un altre aspecte a tenir en compte \u00e9s la compatibilitat de l’activisme amb la reivindicaci\u00f3 rancieriana: la mirada disruptiva ha de ser alhora ideol\u00f2gica i est\u00e8tica (Ranci\u00e8re, 2000).<\/p>\n
Des d’una perspectiva dual comparada i transnacional, proposem que es pugui investigar el contraarxiu ib\u00e8ric per tal de concebre el present com un arxiu (el-Malik i Kamola 2017, 5\u20136). El present en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el per\u00edode postcolonial de pa\u00efsos europeus com Portugal i Espanya que gestionen el seu passat colonial a trav\u00e9s de models de gesti\u00f3 de la diversitat no sempre efectius (Aixel\u00e0-Cabr\u00e9 2018), sabent que \u00abla transformaci\u00f3 de l’arxiu en un talism\u00e0, per\u00f2 , tamb\u00e9 s’acompanya de l’eliminaci\u00f3 de qualsevol factor subversiu de la mem\u00f2ria” (Mbembe 2000, 24), i que el contraarxiu no \u00e9s immune a la q\u00fcesti\u00f3 de la “mercantilitzaci\u00f3 de la mem\u00f2ria” (Mbembe 2002, 25) o al doble parany de nost\u00e0lgia i autenticitat (el-Malik i Kamola 2017, 5). <\/p>\n
Aquesta activitat forma part del projecte I+D \u201cAfricanos, magrebies y latinos (1808-1975). Negritud, resistencias y desracializacion de elites\u201d (BLACKSPAIN) (PID2022-138689NB-I00), finan\u00e7at per MCIN\/ AEI\/10.13039\/501100011033\/ i \u201cFEDER Una manera de fer Europa\u201d<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest plaf\u00f3 pret\u00e9n abordar els rastres de l’arxiu anticolonial afric\u00e0 a la pen\u00ednsula Ib\u00e8rica durant l’Estat Novo (1933-1974) i el franquisme (1939-1975). Estudiem les traces d’un arxiu fragmentari i fragmentat, tant per les seves condicions de producci\u00f3 com per la diversitat de materials que el componen. En primer lloc, ens apropem a un context \u00e0mpliament com\u00fa a tots dos pa\u00efsos, marcat per una ideologia que combinava la nost\u00e0lgia imperial i la idea de l’excepcionalitat colonial amb l’austeritat econ\u00f2mica, l’emigraci\u00f3, l’exili pol\u00edtic i l’a\u00efllament cultural. En segon lloc, la resist\u00e8ncia contra la dominaci\u00f3 colonial i la construcci\u00f3 ut\u00f2pica d’un futur afric\u00e0 lliure i sobir\u00e0 operen de manera clandestina, obrint espais marginals i dissidents que s’enfronten a la censura i la repressi\u00f3 pol\u00edtica. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia d’aix\u00f2, aquests discursos no es concreten necess\u00e0riament en produccions art\u00edstiques. Des d’una perspectiva dual comparada i transnacional, proposem que es pugui investigar el contraarxiu ib\u00e8ric per tal de concebre el present com un arxiu (el-Malik i Kamola 2017, 5\u20136). El present en q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s el per\u00edode postcolonial de pa\u00efsos europeus com Portugal i Espanya que gestionen el seu passat colonial mitjan\u00e7ant models de gesti\u00f3 de la diversitat no sempre efectius (Aixel\u00e0-Cabr\u00e9 2018).<\/p>\n","protected":false},"author":42,"featured_media":2589,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3715","panel","type-panel","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3715","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/42"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3715\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":4032,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3715\/revisions\/4032"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2589"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3715"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3715"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}