La representaci\u00f3 pol\u00edtica \u00e9s una pedra angular de les democr\u00e0cies representatives modernes. Es basa en el fort sup\u00f2sit que els partits\/pol\u00edtics empren accions per escoltar i con\u00e8ixer els interessos dels ciutadans, representar-los dins les institucions pol\u00edtiques i convertir-los en pol\u00edtiques p\u00fabliques (Powell, 2004). Tanmateix, en la pol\u00edtica quotidiana aquests sup\u00f2sits amb prou feines es compleixen, les elits tendeixen a representar uns grups m\u00e9s que altres, mentre que els ciutadans tenen oportunitats desiguals de ser escoltats; que alimenta les formes (desiguals) de representaci\u00f3. Aquest \u00e9s un repte tant per a les democr\u00e0cies consolidades com per a les emergents d’arreu del m\u00f3n. La majoria de la investigaci\u00f3 sobre representaci\u00f3 pol\u00edtica est\u00e0 centrada en la UE i els EUA. Els pocs estudis centrats en \u00c0frica tenen dificultats per estudiar la representaci\u00f3 pol\u00edtica donada la persist\u00e8ncia de trets autocr\u00e0tics i la inestabilitat pol\u00edtica a molts pa\u00efsos. A m\u00e9s, la visi\u00f3 general \u00e9s que la representaci\u00f3 \u00e9s essencialment clientelar i basada en la identitat. Els partits no presenten programes i ideologies clars i els ciutadans voten per \u201caplacar les demandes del seu mecenes existent o putatiu\u201d (Chabal i Daloz, 1999, p. 39) o per \u201cposar els representants \u00e8tnics als escenaris on, creuen, els national pie is divided\u201d (Van De Walle i Butler, 1999, p\u00e0g. 26). Aquesta visi\u00f3 implica que a l’\u00c0frica predominen les formes de representaci\u00f3 instrumentals m\u00e9s que substantives; per\u00f2 els treballs recents donen matisos. Els estudis han posat de relleu aven\u00e7os significatius pel que fa a la representaci\u00f3 de g\u00e8nere (Tripp, 2016) i la representaci\u00f3 substantiva de les q\u00fcestions de les dones al parlament (Albertyn, 2003), malgrat les llacunes persistents. Tamb\u00e9 s’ha demostrat que els diputats africans varien substancialment en la manera com accepten les tasques de representaci\u00f3, i que els vincles entre electors i diputats varien a nivell individual i segons factors contextuals i institucionals (Cheeseman, 2016; Mattes i Mozaffar, 2016; Wahman). , Frantzeskakis i Yildirim, 2021, Osei, 2022; Finalment, els ciutadans semblen valorar els papers dels diputats com a representants, tenen fortes demandes per a formes de representaci\u00f3 m\u00e9s substantives (Mattes i Mozaffar, 2016; Adida et al., 2020) i fan una avaluaci\u00f3 retrospectiva de les pol\u00edtiques a l’hora de decidir com votar. Lindberg i Morrison, 2008). Per tant, a l’\u00c0frica existeixen diverses formes de vincle entre votants i representants, al llarg i m\u00e9s enll\u00e0 de les l\u00ednies \u00e8tniques i clientelars. Aquest panell examina els patrons, causes i conseq\u00fc\u00e8ncies de les diferents formes de representaci\u00f3 pol\u00edtica a l’\u00c0frica analitzant tant el costat de l’oferta (elits) com el costat de la demanda (ciutadans) del proc\u00e9s de representaci\u00f3. En lloc de treballar amb un significat preestablert de representaci\u00f3 pol\u00edtica, que seria espec\u00edfic d’\u00c0frica, es necessita un enfocament ampli que abasta diferents aspectes: formals, descriptius, substantius, simb\u00f2lics, delegats o s\u00edndics, etc. (Dovi, 2014). ) – i trobar-ne la significaci\u00f3 adequada en contextos particulars. Acull la recerca, utilitzant diferents enfocaments te\u00f2rics, metodol\u00f2gics i emp\u00edrics, per estudiar la relaci\u00f3 entre els representants\/pol\u00edtics i els seus electors\/ciutadans, aix\u00ed com l’impacte dels factors a nivell individual (per exemple, la posici\u00f3 social i pol\u00edtica de l’elit i dels ciutadans), les institucions pol\u00edtiques. i factors contextuals sobre la representaci\u00f3 pol\u00edtica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Pret\u00e9n discutir i complicar la visi\u00f3 dominant que la representaci\u00f3 pol\u00edtica a l’\u00c0frica est\u00e0 impulsada principalment per atractius \u00e8tnics i clientelars, mentre que les formes substantives de representaci\u00f3 estan m\u00e9s aviat absents. Tamb\u00e9 pret\u00e9n estudiar les maneres en qu\u00e8 les diferents formes de representaci\u00f3 (formals i informals) conviuen i es superposen dins dels sistemes pol\u00edtics africans; i identificar els canals i factors que dificulten o afavoreixen la qualitat de la representaci\u00f3. Tamb\u00e9 pret\u00e9n estudiar les maneres en qu\u00e8 les diferents formes de representaci\u00f3 (formals i informals) conviuen i es superposen dins dels sistemes pol\u00edtics africans; i identificar els canals i factors que dificulten o afavoreixen la qualitat de la representaci\u00f3. El panell aborda les preguntes seg\u00fcents (i relacionades): Quins grups i interessos estan m\u00e9s (infra)representats a l’\u00c0frica? (Per qu\u00e8) Els legisladors presten m\u00e9s atenci\u00f3 a uns electors que a altres? Fins a quin punt les q\u00fcestions pol\u00edtiques configuren la representaci\u00f3 a l’\u00c0frica? Qu\u00e8 esperen els ciutadans dels seus representants i com expressen els seus interessos? La qualitat de la representaci\u00f3 a nivell d’elit modela el comportament pol\u00edtic dels ciutadans? El panell acull estudis que utilitzen diferents enfocaments metodol\u00f2gics (estudis de casos o dissenys comparatius, diferents tipus de dades i m\u00e8todes qualitatius i quantitatius) i marcs te\u00f2rics i anal\u00edtics innovadors per avan\u00e7ar en els debats sobre la representaci\u00f3 pol\u00edtica a l’\u00c0frica.<\/p>\n","protected":false},"author":938,"featured_media":0,"template":"","congreso":[94],"class_list":["post-3718","panel","type-panel","status-publish","hentry","congreso-ciea12-ca"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3718","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/938"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3718\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5249,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3718\/revisions\/5249"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3718"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3718"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}