Molts dels desafiaments actuals d’\u00c0frica deriven en gran part del sistema de poder institucionalitzat pel colonialisme, establint, des de la jerarquia epistemol\u00f2gica, relacions de desigualtat on els criteris de g\u00e8nere, ra\u00e7a i classe, salut, malaltia i altres, van ser superposats a les categories locals. Amb aquesta reescriptura, les ontologies locals van ocupar espais perif\u00e8rics del coneixement en un entramat de relacions de poder hist\u00f2ricament assentades. Categories que s’utilitzen per classificar la poblaci\u00f3, en el proc\u00e9s de conformaci\u00f3 de la seva representaci\u00f3 i autorepresentaci\u00f3.<\/p>\n\n
S\u00f3n diverses les propostes per a una articulaci\u00f3 de la multiplicitat que tenen lloc avui des d’una participaci\u00f3 activa de les comunitats, transformant institucions, entitats i \u00e0mbits de coneixement, en espais de debat, investigaci\u00f3 i praxi des dels quals dialogar sobre i des del proc\u00e9s decolonial. Permetent entreveure la manera com la hist\u00f2ria ha estat escrita, revisitant els seus discursos, i incorporant els relats dels pobles colonitzats. Propostes concebudes des de l’aprenentatge mutu i les metodologies que parteixen de la poblaci\u00f3 destinat\u00e0ria, construint i transformant la societat des del codesenvolupament, facilitant la conviv\u00e8ncia i l’enriquiment mutu. I \u00e9s que avui, la sostenibilitat no pot ser entesa sense un enfocament decolonial, ja que l’Agenda 2030 de les Nacions Unides es basa en la millora del benestar de les persones i en l’acc\u00e9s a una vida digna en condicions d’igualtat, i els reptes clim\u00e0tics necessiten respostes que considerin la biocolonialitat.<\/p>\n\n
En aquest sentit, entenem que cal comprendre i analitzar aquests processos des d’una igualtat epist\u00e8mica. Aix\u00f2 implica q\u00fcestionar i analitzar els espais que ocupen molts coneixements locals i ens condueix a indagar en les causes i les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquesta jerarquitzaci\u00f3, aix\u00ed com en l’agencialitat de moltes categories que avui romanen en espais de subalternitat. \u00c0mbits que prenen forma en els patrimonis materials i immaterials nascuts de migracions, no nom\u00e9s de persones, sin\u00f3 tamb\u00e9 de tradicions i pr\u00e0ctiques que han creuat l’Atl\u00e0ntic en una i altra direcci\u00f3, una vegada i una altra.
S\u00f3n moltes les investigacions des de pressupostos metodol\u00f2gics que intenten donar protagonisme als que fan possible la investigaci\u00f3 (Restrepo i Escobar, 2005) i mitjan\u00e7ant la interacci\u00f3 en termes propis dels qui formen part d’aquesta comunitat (Rosaldo, 1991). Estudis que no consideren els col\u00b7lectius amb qu\u00e8 s’investiga com a objectes d’estudi, sin\u00f3 com a agents pol\u00edtics i epist\u00e8mics, abordant la possibilitat de la perspectiva decolonial com una eina \u00fatil per enfrontar-se als models hegem\u00f2nics representacionals des d’una perspectiva de g\u00e8nere (Palermo, 2006). Debats que s’obren a valorar la capacitat de la perspectiva decolonial per produir una incid\u00e8ncia a les realitats socials amb i sobre les quals treballava. Aix\u00ed mateix, altres investigacions analitzen el rol de la di\u00e0spora, el territori i la ra\u00e7a i la interseccionalitat entre les diferents categories (Fern\u00e1ndez, et al, 2021). La proposta assumeix la import\u00e0ncia de reconstruir la teoria des del camp, en di\u00e0leg constant i sense por que la realitat no encaixi amb la teoria que la intentava definir. Redibuixar els conceptes i les categories de la recerca des de l’experi\u00e8ncia etnogr\u00e0fica, partint del reconeixement d’altres ontologies que es poden viure i recon\u00e8ixer en l’experi\u00e8ncia participativa, i com recull Manuela Cant\u00f3n \u00abcon\u00e8ixer\/experimentar l’ag\u00e8ncia\u00bb (2017: 336).<\/p>\n\n
Per tant, aquest panell pret\u00e9n acollir comunicacions en mat\u00e8ria d’hist\u00f2ria, antropologia social i cultural, arqueologia, sociologia i art que tinguin per objecte reflexionar sobre la implementaci\u00f3 de l’enfocament decolonial des de, a i sobre \u00c0frica en la seva dimensi\u00f3 Atl\u00e0ntica durant els segles XVII al XXI , al mateix temps que promoure la diversitat cultural amb enfocament de g\u00e8nere. Buscant abordatges sobre les diverses formes en qu\u00e8 es manifesten avui, intentant articular aquesta perspectiva amb l’ecologia, la viol\u00e8ncia, els debats interesp\u00e8cies, la religiositat, l’espiritualitat, la identitat i la geopol\u00edtica dels sabers hegem\u00f2nics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Aquest panell reflexiona sobre la materialitzaci\u00f3 cultural de la desigualtat colonial a l’\u00c0frica ia l’espai Atl\u00e0ntic, que es presenta com a testimoni d’una hist\u00f2ria compartida entre les ribes, una hist\u00f2ria de migracions, d’anades i tornades al llarg dels segles XVII al XXI. Busquem analitzar la manera com els conceptes i les categories que utilitzem estan travessats per m\u00faltiples debats i narratives dominants que estan immerses en espais de legitimaci\u00f3. En aquest sentit, proposem aprofundir en un aprenentatge transformador des d’un enfocament decolonial, amb una atenci\u00f3 especial a les q\u00fcestions de g\u00e8nere, buscant abordatges sobre les diverses formes en qu\u00e8 avui es manifesten, intentant articular la perspectiva decolonial amb l’ecologia, la viol\u00e8ncia, els debats interesp\u00e8cies, la religiositat, l’espiritualitat, la identitat i la geopol\u00edtica dels sabers hegem\u00f2nics.<\/p>\n","protected":false},"author":313,"featured_media":2701,"template":"","congreso":[],"class_list":["post-3729","panel","type-panel","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3729","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/panel"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/313"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3729\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":5655,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/panel\/3729\/revisions\/5655"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2701"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3729"}],"wp:term":[{"taxonomy":"congreso","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/congreso?post=3729"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}