Sutura i Muñ: silenci, discreció i honor a la Baixa-Casamance, Senegal

Aquesta comunicació s’emmarca dins d’una recerca sobre violències domèstiques de gènere a Oussouye, Ziguinchor i Kafountine, la qual analitza els conceptes de Sutura i Muñ en aquesta zona. Segons el diccionari wòlof (Diouf, 2003), Sutura significa “discreció; respecte de la vida íntima, acordar a algú el favor de la discreció, viure decentment”. També s’hi associa el pudor, la modèstia, la privacitat, guardar les aparences, fer veure que tot va bé i la protecció. Per altra banda, Muñ significa “sostenir, suportar les dificultats estoicament, mostrar tolerància, fortalesa, paciència, resiliència, no expressar sentiments i emocions”, etc., unes virtuts molt valorades que, associades a la Sutura, condicionen la gestió de situacions dures, com poden ser les violències domèstiques de gènere, la majoria d’elles intrafamiliars. En la majoria de casos, la víctima calla, presta silenci i no denuncia per tal d’evitar el trencament de la unitat familiar (d’identitat i de pertinença) i/o per inoperància de les estructures estatals.
Tradicionalment, aquests conceptes tenien l’objectiu de protecció individual i grupal. En el sistema regulador dels conflictes d’un matrimoni, per exemple, era cabdal la figura de la sogra i de la resta de dones de la seva edat de la família d’acollida; tenien un rol de model per la jove acabada de casar. Elles s’ocupaven de guiar-la en el seu nou rol d’esposa i mare en un context familiar nou. Per altra banda, quan una dona experimentava una situació complexa, o Muñ, tenia aliades com les germanes del marit, les quals tenien la funció de reafirmar els llaços familiars i podien intervenir al seu favor si succeïa una situació injusta cap a ella. Actualment, tot i la tendència modernitzadora de l’Estat senegalès i les polítiques d’igualtat de gènere, seguim trobant aliances col·lectives ben funcionals davant les violències, així com mecanismes locals propis de gestió.