En s contextos africans, existeix un pluralisme cultural de fet que fa que la perspectiva jur\u00eddica col\u00b7lectiva potser tan o m\u00e9s pesant que la individual. Es pot llegir aquest fet com un obstacle per als drets, per\u00f2 cal tenir en compte que, en aquestes situacions, l\u2019efic\u00e0cia en la prevenci\u00f3 contra la viol\u00e8ncia de g\u00e8nere o en la promoci\u00f3 del poder de les dones estan directament relacionades no tant amb el grau d\u2019autonomia garantit a l\u2019individu com per la intensitat i el nombre de connexions de cada persona -de cada dona en el cas que ens ocupa- amb altres col\u00b7lectius sovint de vinculaci\u00f3 obligat\u00f2ria, la integraci\u00f3, la identitat amb \u201ccomunitats\u201d doncs, com ara el llinatge, el grup d\u2019edat o d\u2019iniciaci\u00f3. Sovint s\u2019ent\u00e9n aquesta imbricaci\u00f3 com a repressiva, per\u00f2 la informaci\u00f3 etnogr\u00e0fica, emp\u00edrica. apunta que tamb\u00e9 genera oportunitats, opcions estrat\u00e8giques per a les dones, amb efectes gens menyspreables quant a la producci\u00f3 de benestar en entorns empobrits o amena\u00e7ats per la pobresa.<\/p>\n
La comunicaci\u00f3 posa a prova aquesta l\u00ednia de recerca a partir de la participaci\u00f3 de l\u2019autor en una recerca sobre el poder de les dones a la Baixa Casamance (viol\u00e8ncia de g\u00e8nere a les llars, poder vs apoderament -econ\u00f2mic i pol\u00edtic-, rol de les dones en la construcci\u00f3 de la pau). En la societat de la regi\u00f3, tant al cor del mon joola (OussouyI com a les zones urbanes (Ziguinchor) i tur\u00edstiques (Kafountine) m\u00e9s cosmopolites, ben sovint els quadres de possibles viol\u00e8ncies -sobretot de viol\u00e8ncies econ\u00f2miques, per\u00f2 tamb\u00e9 f\u00edsiques-, com ara el matrimoni ofereixen tamb\u00e9 els principals recursos per prevenir-la o arbitrar-la, aix\u00ed com els eixos fonamental de poder, connectant els \u00e0mbits privats i p\u00fablics. En funci\u00f3 en gran mesura de les possibilitats de mobilitzar conjunts identitaris que desborden el quadre dom\u00e8stic i que poden influir en l\u2019arena pol\u00edtica local.<\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":0,"template":"","meta":{"_acf_changed":false,"_et_pb_use_builder":"","_et_pb_old_content":"","_et_gb_content_width":"","footnotes":""},"ciea":[87],"class_list":["post-6713","comunicacion","type-comunicacion","status-publish","hentry","ciea-ciea12"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion\/6713","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion"}],"about":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/types\/comunicacion"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion\/6713\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6714,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/comunicacion\/6713\/revisions\/6714"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6713"}],"wp:term":[{"taxonomy":"ciea","embeddable":true,"href":"https:\/\/redestudiosafricanos.org\/en\/wp-json\/wp\/v2\/ciea?post=6713"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}