L’any 1987, el sociòleg A. G. G. Gingyera-Pinycwa es preguntava: “Existeix una qüestió del Nord?”. Aquesta reflexió va sorgir poc després de l'arribada de Yoweri Museveni a la presidència d'Uganda. Gairebé quaranta anys després, el nord del país encara pateix les conseqüències d’aquesta pregunta no resolta. La violència del Lord’s Resistance Army i l’exèrcit ugandès va marcar la vida de la població durant més de 30 anys, deixant un buit històric i memorial sobre les causes d’aquestes violències, i generant la necessitat d’estudiar-les amb profunditat.
El 1986, Uganda va posar fi a un conflicte armat que havia començat el 1982, quan un grup de rebels es va enfrontar al govern de Milton Obote en la seva segona etapa presidencial. El líder rebel, Yoweri Museveni, va fundar el National Resistance Army durant el seu exili a Moçambic i Tanzània. Amb la seva victòria, va crear l’Uganda People’s Defence Force (UPDF), destinada a substituir les estructures militars heretades del període colonial.
No obstant això, aquest final va marcar l’inici de noves formes de violència. Molts dels militars desmobilitzats, especialment d'origen acholi i d'altres regions del nord, van tornar derrotats a les seves llars, vençuts no només militarment, sinó també políticament, socialment, econòmicament i moralment. Aquesta greu crisi d’adaptació va portar alguns a reprendre les armes, desencadenant un nou conflicte armat que es va allargar fins al 2009.
Aquesta comunicació vol reflexionar sobre unes violències en un context postcolonial desconegut a Espanya. Ens permet aprofundir en els debats sobre la continuïtat o no d’aquestes violències, que a Uganda es connecten amb etapes precolonials i colonials, i es transformen en les dinàmiques de lluites d’emancipació africanes postcolonials.
