El resorgiment feminista en la última revolta del Rif (Hirak Rif)

La dona rifenya sempre ha jugat un paper important en les lluites per la llibertat i la justícia, sigui durant el colonialisme o més enllà. Sovint aquest paper ha restat silenciat perquè la història ha estat escrita des d'una perspectiva androcèntrica.
En diferents etapes històriques del postcolonialisme, dones de diferents sectors de la societat han destacat per la seva implicació singular en la lluita social i política, donant lloc al naixement d'un feminisme incipient que va anar conquerint veu i espais cada cop més, però sempre amb una empremta el·litista.
El Hirak (o Moviment Popular del Rif), la revolta que va tenir lloc al Rif entre l'octubre del 2016 i el 2019 aproximadament va representar un punt d'inflexió en aquesta participació.
Tant a nivell de diversitat (edats, situació laboral, estudis, estat civil, diversitat funcional, etc.) com a nivell de tipus d'implicació (des de la mera participació en les mobilitzacions fins al lideratge i organització), aquesta nova cara de la participació de la dona en la vida política, marca un abans i un després en la història del feminsime al Rif.
I com és el cas per tot el moviment popular del Rif, aquesta nova participació transcendeix les fronteres del Rif, abarcant la diàspora rifenya a Europa.
És interessant analitzar aquesta evolució en el paper de la dona en la vida social i política al Rif, veure quin discurs o marc conceptual l'emmarca, quins fites aconsegueix i quines barreres no ha pogut trencar, posant especial èmfasi en la última revolta del Rif i l'impacte que aquesta implicació ha tingut en el foment de la cultura de la igualtat dins la societat en general i com es veu el lloc actual de la dona en la mateixa.