El propòsit del panell és fomentar, aportar i complexitzar des d’una perspectiva crítica la configuració actual dels diferents països africans que s’enfronten, des de les seves experiències i realitats, a reptes específics derivats de la història compartida del colonialisme l’ombra del qual s’arrossega al present , és a dir, les institucions i els mecanismes introduïts, fins a incloure les mateixes lògiques que acaben reproduint-se en sòl africà. Després de les independències, però, cal preguntar-se, primer que tot, en quina mesura els Estats-nacions han aconseguit a desvincular-se del jou colonial? Si no és així, per què i què significa per al continent africà de cara al futur? Arribar a identificar les continuïtats en el postcolonialisme, pel qual no s’ha aconseguit la plena descolonització després de les independitzacions, així com comprendre com s’entrellaça respecte a la seva pròpia trajectòria històrica, esdevé imprescindible a l’hora de fer un diagnòstic exhaustiu i honest de les patologies i de les seqüeles, arran de l’experiència colonial, que debiliten i contribueixen a l’empobriment del ric continent africà. En aquest sentit, tal com es desprèn del pensament de Kwame Nkrumah, referent del panafricanisme, la llibertat implica responsabilitat, fomentat, d’una banda, l’intel·lectual i polític, un sentiment profund de deure cívic, i de l’altra, assumint la responsabilitat que comporta aquesta llibertat, fins i tot de les conseqüències del pensar i accionar d’acord amb aquesta, ofereix, així, als pobles africans, una proposta i una eina dotades d’una càrrega veritablement emancipadora. Es plasma a partir del que és particular, a l’interior de l’Estat-nació, i s’estén al general, al continent en la seva totalitat. Aquest procés vol dir encaminar-se cap i encapçalar el seu propi desenvolupament que no és només material. Per aquesta raó és igualment important anar dotant aquest diàleg dels substantius crítics que, alhora, significa, per a Santos, identificar adequadament les absències i les novetats, entre d’altres, en el terreny polític. Un primer apropament origina el replantejament d’una nova epistemologia indígena i negre-africana. Un diàleg degudament articulat en què es comprengui amb claredat el que significa i implica procedir de i per a la decolonialitat obrint camí a una transformació profunda cap a un futur en què els africans puguin i hagin de decidir per si mateixos. Com es pot donar aquesta configuració sense que s’estableixi un diàleg sincer i sense tenir en compte i amb la deguda sobrietat les demandes que sorgeixen des dels diferents racons del continent? Aquest panell pretén crear aquest espai per afrontar des de la seva complexitat i des de les seves ambivalències aquest procés pel qual es replantegen les relacions intersubjectives entre subjectivitats dotades cadascuna de les seves construccions del món.
54. Potencialitats i ambivalències en la lluita per al desenvolupament de lÀfrica contemporani
Josephine Vaccaro
Universidad Complutense de Madrid