Desmantellant la MONUSCO: praxi descolonial al Kivu Nord

Un dels principals debats dels Estudis Crítics de Pau i Conflictes aborda les estratègies de les Nacions Unides a l’hora de cooptar termes postliberals com un afany per a guanyar legitimitat. Tanmateix, prenent d’exemple l’estudi de cas congolès, aquests intents han estat en va. L’onada de protestes contra la Missió d’Estabilització de les Nacions Unides a la República Democràtica del Congo (MONUSCO) posa de manifest el fracàs del seu mandat de l’any 2000 (l’aleshores MONUC), que tenia com a objectiu protegir la societat civil de la violència dels grups armats.
De 2019 ençà acusacions per la pèrdua de control en l’escalada de violència provocada per les Allied Democratic Forces (ADF), d’Uganda. I des de 2020 per ser incapaç de frenar l’actual invasió dels rebels ruandesos, el Movement 23 Mars (M23), a la província del Kivu Nord. Un territori on l’any 2012 ja van prendre el control de la capital, Goma (Weenink, 2022). L’auge de la violència ha deslegitimat la MONUSCO fins a tal punt que el Consell de Seguretat ha adoptat unànimement la resolució 2717(2023) per la seva retirada al desembre de 2024.
Més enllà de les tensions actuals sobre el seu ritme i efectivitat, les protestes han forjat espais de contestació que han contribuït al desmantellament de la MONUSCO al Kivu Sud i a la denúncia d’ingerències i complicitats regionals i internacionals. Lutte Pour le Changement (LUCHA), un moviment social apartidista de marcat caràcter pacifista (Mwendike, 2022), ha fet crides a la mobilització i ha portat a terme accions de resistència. L’actual factor diferencial és que una part de la societat congolesa està proposant maneres alternatives de viure la ‘pau decolonial’ (Cruz, 2021) mitjançant l’art, l’activisme i l’educació. La recerca explora la contingència d’aquesta praxi descolonial en la reapropiació de la terra i la lluita congolesa per la pau.