En s contextos africans, existeix un pluralisme cultural de fet que fa que la perspectiva jurídica col·lectiva potser tan o més pesant que la individual. Es pot llegir aquest fet com un obstacle per als drets, però cal tenir en compte que, en aquestes situacions, l’eficàcia en la prevenció contra la violència de gènere o en la promoció del poder de les dones estan directament relacionades no tant amb el grau d’autonomia garantit a l’individu com per la intensitat i el nombre de connexions de cada persona -de cada dona en el cas que ens ocupa- amb altres col·lectius sovint de vinculació obligatòria, la integració, la identitat amb “comunitats” doncs, com ara el llinatge, el grup d’edat o d’iniciació. Sovint s’entén aquesta imbricació com a repressiva, però la informació etnogràfica, empírica. apunta que també genera oportunitats, opcions estratègiques per a les dones, amb efectes gens menyspreables quant a la producció de benestar en entorns empobrits o amenaçats per la pobresa.
La comunicació posa a prova aquesta línia de recerca a partir de la participació de l’autor en una recerca sobre el poder de les dones a la Baixa Casamance (violència de gènere a les llars, poder vs apoderament -econòmic i polític-, rol de les dones en la construcció de la pau). En la societat de la regió, tant al cor del mon joola (OussouyI com a les zones urbanes (Ziguinchor) i turístiques (Kafountine) més cosmopolites, ben sovint els quadres de possibles violències -sobretot de violències econòmiques, però també físiques-, com ara el matrimoni ofereixen també els principals recursos per prevenir-la o arbitrar-la, així com els eixos fonamental de poder, connectant els àmbits privats i públics. En funció en gran mesura de les possibilitats de mobilitzar conjunts identitaris que desborden el quadre domèstic i que poden influir en l’arena política local.
