Andalusia i el Riff: una història de solidaritat

RICARD De Vargas Golarons

En un context marcat per l’abús de poder, la colonització occidental i la guerra que malmet les relacions entre pobles, sorgeixen iniciatives de complicitat, solidaritat i suport que tenen impacte a llarg termini tant en la defensa dels drets humans com en la construcció de vincles diferents.
Andalusia i el Rif han mantingut vincles històrics i culturals a través dels segles. No és estrany veure sorgir iniciatives que es decanten per la unió de pobles en contra de la colonització. Aquestes iniciatives abarquen tant el període colonial com el postcolonial. Tenim l’exemple del Hirak del Rif que rep la solidaritat andalusina. Diferents episodis demostren aquest caminar dels pobles cap a una entesa en peu d’igualtat.
– El primer tingué lloc al 1882 quan el revolucionari anarquista exalcalde de Cadis Fermín Salvochea es va fugar del Peñón de la Gomera al Rif on era presoner de l’Estat Espanyol trobant refugi i ajut entre els rifenys.
– El segon episodi transcorre al segle XX, a l’agost del 1923 a Málaga quan diversos regiments de soldats es van negar a embarcar-se cap a Melilla per a participar a la guerra colonial del Rif.
– El darrer episodi transcorre com a conseqüència de les revoltes pacífiques del poble rifeny del 2016/17 que va originar grans actes de solidaritat encapçalats per l’Ateneu Llibertari Fermín Salvochea.
En la present comunicació es tracta de relatar i analitzar aquests episodis de solidaritat entre els pobles rifeny i andalús, des de finals del segle XIX fins l’actualitat des d’una perspectiva descolonial i de drets humans. Es tracta també de mostrar com la mirada eurocèntrica inferioritzant d’occident cap als pobles que colonitza topa amb una realitat diferent de pobles que tenen veu, intervenen activament en la seva vida i volen tenint-ne els regnes.