Desarrelament i construccions identitàries (re)emergents en la literatura catalana contemporània d’origen rifeny

Des de mitjans 1980, les migracions creixents de magribins cap a Catalunya han originat noves manifestacions culturals i socials a la societat de destinació. Entre aquestes manifestacions destaca sens dubte la literatura contemporània d'autors d'origen rifeny. Les seves escriptures presenten qüestions híbrides sobre noves identitats (re)emergents en què es visibilitza el conflicte entre els sentiments de desarrelament diaspòric i els processos de noves construccions identitàries transnacionals.
L'objectiu d'aquesta comunicació focalitza la literaturització d'aquesta controvèrsia a l'obra narrativa d'autors procedents del Rif que escriuen en català, com Asmaa Aouattah, Najat El Hachmi, Saïd El Kadaoui i Laila Karrouch. Tot i la diversitat i la heterogeneïtat de la seva escriptura, hi percebem el plantejament d'expressions de naturalesa religiosa, lingüística i social estretament relacionades amb els vincles d'integració espacial dels subjectes postmigrants que es corresponen amb els sentiments d'individualitat, mismitat i pertinença ( Grinberg 1984).